Unió

 Però que passa quan ens ajuntem tots en el planeta Terra, i parlem de globalització? L’altre dia un pacient a la consulta em va fer el comentari de la dificultat d’integrar la medicina xinesa dins la nostra cultura, i és ben cert.

 No es tracta de dur i implantar una medicina d’allà a aquí sense cap modificació, més que res que això és impossible, ja que els encarregats de transportar aquesta informació, ja sigui per traducció, sigui per estudi i pràctica o pel contacte amb la població d’origen que estan vivint dins la nostra cultura, són persones, així que només per aquesta raó la medicina ja sofreix una modificació, on es perden coses però a l’hora s’enriqueix i en guanya d’altres... L'antropologia de la medicina ho explica i estudia molt bé aquests canvis que sofreixen les medicines d’arreu del món. Això implica un sofriment per la medicina i per l’individu que s’ha d’anar readaptant als canvis. És a dir la globalització, per bé i per mal ens porta a la unió de les medicines.

 Quan un metge occidental acabant el seu MIR descobreix que no gaire lluny del seu país hi ha uns metges que tracten amb unes boletes als seus pacients, i una mica més enllà, apliquen unes agulles al cos, i a una part remota del món un xaman opera amb les mans sense bisturí ni fil. Estem davant un gran canvi mèdic... La unió de les cultures, la unió dels individus ens porta a un enriquiment que hauríem d’aprofitar. Podem obrir els ulls, escoltar amb atenció, aturar els prejudicis i tancar la boca, sense por del que podem arribar a veure a sentir i percebre. Hi ha metges que el primer que li diuen al pacient és: tranquil estàs bé, no et passa res, relaxa’t i explica’m. I és ben bé així, perquè passi el que passi el dolor i la mort no hi ha medicina que ho aturi. No ens hem de protegir de res més que de la Por, la por a patir i a morir, si assolim que això forma part de la vida, podem començar a tractar sense fer-nos mal, ni metge ni pacient. Només som humans, no som tan importants... Açò si tenim un privilegi, som humans!

 La reflexió del meu pacient em fa fer observar el que passa (baix la meva petita perspectiva) tinc la certesa que els cossos són natura, no que formem part sinó que hi som a dintre. Nosaltres som estiu, som tardor, som primavera... Els nostres desajustos són font dels desequilibris, no només del nostre cos sinó dels desequilibris del món, de la fam, de l'odi, de l’excés de protecció, de la tristesa, de la por... Així que per això és la medicina, per coordinar desequilibris.

 Un altre pacient em va demanar si l’acupuntura servia també per persones de pell negra, és a dir d’un altre continent... La Medicina no té origen, ni sexe, ni edat, la medicina és global i absoluta per a millorar, per sentir-se més acord amb un mateix i amb el seu entorn. Però el concepte de medicina integrativa, és encara un concepte. No en sabem encara de conviure amb el nostre veí, no sabem encara escoltar sense por, encara hi posem per damunt el nostre interès propi. Si no, que es pensen que va exclamar el metge abans de fer l’examen del MIR a la persona que li explicava les diferents medicines d’arreu del món?- No pot ser! No m’ho crec!

 No hi ha pressa, aquest concepte està en procés, però depèn de cada individu com encaixa aquest canvi, responsabilitat i la integritat pròpia per assolir aquesta crisi mèdica que ens trobem actualment.


 Gràcies per les preguntes, i per les reflexions de cada persona que em fa pensar cada dia amb la meva estimada feina.

Blanca Muñoz Ametller