17e dia 17/2/16

Meditació

El darrer dia es va crear un ambient molt polit.

Mostrar la presència que tenim a l’interior, que no és mostrar la personalitat, sinó fer-la tornar transparent, extreure la bondat brindant-la a l’exterior. És un camí de dins cap a fora, ho podem emprar, sí, però la intenció és dur l’atenció a l’interior i d’aquesta manera que il·lumini l’exterior, deixant el cor obert. Obrir el cor és un repte, que ens fa por, però la por és que alguna cosa exterior ens faci mal, i açò és impossible. Fer aquesta invocació ens desprèn de les falses seguretats i ens deixa a la vista els nostres “automàtics”.

Percebre la nostra lluminositat ens permet veure un pensament lluminós, hi ha un proverbi Zen que diu: “Primer pensament, bon pensament”. Són els pensaments no verbals. També podem percebre la lluminositat que ens envolta, els Dralas per exemple, són coses belles de la naturalesa i ens criden l’atenció. Estar en el present, abaixant el volum de la ràdio, ens deixa escoltar el primer pensament o percebre els Dralas, i funcionar amb la nostra pròpia intuïció. Si açò volem que sigui natural per nosaltres ho hem de recordar.

Cada setmana dius el mateix, viure el present, viure la vida de manera conscient. Per què és just així, tots els punts ens duen allà mateix. Primer present, després presència, després qui és la presència? Qui observa l’observador? Veure que al final no hi ha ningú, però açò cal descobrir-ho. La ment queda en calma quan duim l’atenció a l’aquí i a l'ara, i poder-ho aplicar en la meditació en acció observant que en tot, l’atenció és el nucli. Tenim la ment en el passat i el futur. Sí, però així com passa la setmana ho oblidam… Una bona cosa és anar deixant ferratines per casa, que ens recordin.

Meditació

Hem de baixar la ment al cor, a occident som molt mentals. Quan meditam duim l’atenció al cor. Quan ens referim a nosaltres mateixos i deim: “jo”, ens assenyalem el pit. Però la ment no existeix a un lloc concret, en canvi assenyalam el cervell. En la meditació en acció és molt útil dur l’atenció secundària allà on repica la respiració, que és allà on ubicam el nucli de la nostra existència que ho sentim a l’alçada del pit.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

16e dia 10/2/16

Meditació

Estar en el present significa tenir i sentir la nostra pròpia presència. Ho reconeixem perquè no hi ha el diàleg intern, aquella ràdio que tenim tot el dia a tot volum dins dels nostres caps. Aquesta plena presència, ens dur a sentir la Confiança incondicional que explicava l’altre dia, obre un espai i ens dóna el que sorgeix en el moment, sense presència del passat o futur, és a dir, una persona unida a la Bondat Fonamental.
Hi ha una manera d’invocar la presència, i ens uneix a la unitat còsmica.

Farem un exercici per invocar la nostra pròpia presència i oferir-la als de més.
En la cultura oriental es diu que l’home és el que connecta el cel i la terra, i així ens hem de situar, amb la columna recta, el cap com si penjàs d’un fil del cel, les mans a sobre les cuixes, sentint el nostre cos, els peus reposant a terra, sentint la terra que ens sosté i amb el cor obert. Passant el micròfon un per un, ha d’invocar la seva presència i regalar-la, fer-la present per la resta. Hem de fer tres respiracions profundes i podem expressar alguna cosa que sorgesqui o regalam el nostre silenci; després passam el micròfon.

Això ens serveix per saber que no hem de menester res extern per enfrontar-nos a cap repte, que qualsevol cosa de la vida la podem fer sense amagar-nos amb falses actituds, només hem de fer-ho des de la nostra presència, amb atenció.

Exercici

Es pot meditar estirat? Sí, però sense adormir-se. Si ho feim abans d’anar a dormir, hem de fer un gest per acabar la pràctica, aixecar-nos per exemple, però no hem d’adormir-nos sense marcar el final de la meditació. Però pot servir per dormir? És més fàcil que et despertis, la meditació necessita una mínima tensió que és la que ens manté desperts. Per adormir-nos ens hem de relaxar.

Meditació

També, per acabar, hem pensat fer un retir el cap de setmana del 23-24 d'abril a Sant Joan de Missa. Hi farem meditació asseguda i caminant, Qi-Gong i coneixerem altres tècniques de meditació. També és obert perquè vingueu matí o tarda, quan pugueu, però serà tot el dissabte i diumenge a matí sense dinar-hi.

Prefessor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

15e dia 3/2/16

Meditació

Quan meditam, no hem d’estar seriosos, més aviat, hem de mantenir una posició de relaxament, creant un lleu somriure. L’actitud externa és un condicionant, si estem amb un lleu somriure, irradiam benestar, i ens és més fàcil fluir i sentir-nos relaxats.
La Confiança l’hem de teixir sobre el teló, damunt el que realment som, sentir-nos. Mentre anam sentint totes les emocions que provenen de l’exterior. Per això necessitam familiaritzar-nos i la Confiança l'anirem apreciant. Aquesta confiança no és una confiança concreta, és una Confiança sense condicionants i neix de nosaltres, i així poder sentir emocions, com l’avorriment i veure que és la ment que ho crea, que és una projecció. I per superar-la la tractam com una emoció, i així poder veure l’origen o no origen de l’emoció. Viure així ens permet percebre unes altres sensacions, les sensacions lluminoses, les quals ens permeten arribar a la bondat fonamental. Ens podem sentir el reflex i el conducte de la lluminositat.
Aquestes emocions poden venir dades per coses externes, de persones o coses que ens fan arribar emocions més bones o dolentes? No és la persona que ens emet una emoció, neixen de nosaltres, nosaltres ho percebem. I tot succeeix molt ràpidament. La cosa és percebre una sensació, observar com es crea l’emoció, i donant l’espai per sentir la reacció.

El so de la campana que toc per començar i acabar la meditació simbolitza la ment, així com sentim que el so es va apagant, és simbòlicament la nostra ment que es va calmant.

Meditació

Sempre acabam relacionant emoció amb difícil, i no ho hem de veure com una batalla, és cavalcar a sobre les emocions, permetre que hi siguin, que ens acompanyin. I amb el coneixement quan som a davant una emoció, mirant d’on surt, l’emoció es dissol.
La meditació és senzilla, és només asseure’s i mirar, i ens ajuda a veure la lluminositat del món. Aquesta lluminositat, en la cultura tibetana, s’anomenen Dralas. Són aquelles coses que ens criden l’atenció, que posseeixen la capacitat d’atreure la nostra atenció, de captivar-nos, diuen que hi habiten els Kamis, tenen la qualitat i ens connecten amb la bondat fonamental. Veure la bellesa ens dóna Confiança.
Obrir el cor a la bellesa crea positivitat, normalment tenim la ràdio mental engegada i ens distreim de la vida. La meditació és com un art bell i plaent.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz