D’aquesta manera és com els meridians es re-equilibren trobant
la salut i el benestar.
Depenent del
meridià o meridians afectat/s surgeixen unes manifestacions simptomàtiques i
uns signes que indiquen quina és la patologia, i d’on neix. Així és com el
terapeuta o metge acupuntor identifica el desequilibri i decideix quins punts
acupunturals tractarà per millorar la salut del pacient; cada pacient tindrà la
seva pròpia “recepte” de punts, els quals varien depenent dels símptomes i
signes que van canviant en el transcurs del tractament.
Els punts d’acupuntura
tenen la característica d’un “pou”, així que són “buits” dins el recorregut del
meridià on insertem l’agulla, a la profunditat necessària la qual també és
variable. Cada punt té moltes tasques i alhora la unió entre ells formen
sinèrgies per aconseguir una recuperació més ràpida.
Dins del
meridians hi circula energia, que anomenam Qi, i aquesta energia és la que amb
les agulles podem equilibrar en cas d’una mala circulació o manca d’aport en una zona. Com funciona
realment l’acupuntura és alhora complicat d’explicar i en algun cas
indescriptible, ja que l’acupuntura treballa amb Qi, i el Qi és… com deia n’Einstein,
en paràfrasi, l’energia no neix ni mor i no canvia sinó que es transforma… Així
és com manipulant les agulles aconseguim que l’energia baixi o pugi, incrementi
o es dispersi… D’aquesta manera si tenim un dolor agut per un traumatisme el
primer pensament serà dispersar l’energia d’aquella zona afectada, allà hi ha
un bloqueig i en medicina xinesa deim: si hi ha bloqueig hi ha dolor; és només
un exemple senzill. O en el cas de la tos,
tenim el que se’n diu un QiNi, una energia que circula en una direcció patològica,
l’acupuntura en aquest cas re-edreça la dirección del Qi i així eliminat-la.
Cada meridià
té una circulació específica i es comunica amb els altres meridians, per això
quan una persona acudeix a la consulta hi trobam més d’un meridià afectat. Hi
ha un proverbi xinés que diu: Una bolla sola no donarà so, dues sí. Això és perquè una patologia naixerà d’un
desajust entre dos meridians.
L’acupuntura
no és per una edat en concret, encara que cada cos necessita una “dosi”
específica, la quantitat d’agulles i les manipulacions que es practiquin seran
concretes en cada cas i sessió. Tampoc cal ser xinès per rebre un tractament
d’acupuntura, ni entendre que li passa al nostre cos quan rep el tractament;
quan acudim a la medicina occidental tampoc no entenem que volen dir les
analítiques!. El que sí fa falta en canvi són les ganes de conèixer el nostre
cos, saber-lo escoltar, tenir un equilibri entre cos- ment- esperit i permetre
que el nostre Qi circuli lliure.
Blanca Muñoz
Ametller
