19e dia 9/3/16

Meditació

El punt principal d’atenció durant la meditació asseguda és la respiració, i així podem veure de quina manera funcionen els pensaments, veure com ens interrompen igual que en un cel blau interrompen els núvols; i així és com ho hem de fer una vegada i una altra, creant un espai cada vegada més gran entre pensament i pensament. Aquest espai creat ens hi hem d’anar relacionant.
Xerràvem abans de les excuses que ens donam per no meditar. Però encara que siguin cinc minuts cada dia, per poder deixar les excuses enrere i poder meditar, sabent que després sorgiran nous impediments. També i no menys important és la meditació en acció, fer-la sense manipulacions.
Un altre punt important tant en la meditació asseguda com en moviment és la vigilància. En el desert els egipcis Coptos han d’estar en estat de vigilància, en la meditació també amb d’estar vigilants però d’una forma suau, sense els sentiments de culpa ni pecat. Utilitzam la vigilància per tornar on ens trobam en aquest moment, només ens hem de vigilar a nosaltres mateixos.
L’Alegria és l’emoció de la bondat fonamental, podem tenir un mal dia i sentir aquesta Alegria alhora. Tenim tendència a adherir-nos a les emocions i les seguim i actuam a partir d’elles, el que hem de fer és agafar distancia i identificar-nos amb l’observador, així podem tenir una certa distància del que passa i actuar d’una manera diferent. No hem de canviar res, només observar-ho i podem observar com l’emoció es va fonent. I d’aquesta manera veim la personalitat que ens creim que projectam, no correspon amb la imatge construïda. La personalitat no és el que som, és més fàcil dir el que no som que el que som en realitat.

Meditació

St. Francesc deia: Allò que cerques està des d'on cerques. M’agrada dir frases de diferents religions, perquè totes les religions arriben allà mateix.
La personalitat és una creació i tenim la creença que la imatge que projectam és la que els altres veuen, i no és així. La personalitat, que és el nostre capoll l’hem construït pensant que el necessitam per protegir-nos d’un exterior fictici, així la ment està tranquil·la, encara que és una limitació. Tot són criteris de jutjament: m’agrada, no m’agrada…
És necessari que tot el que dic ho experimenteu, perquè si no, no serveix de res. Per aprendre realment ha d’haver-hi una experiència, perquè tal vegada a vosaltres no us passa així.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

18a 2/3/16

Meditació

Avui feim la 18a trobada, i arriba l’hora d’anar recollint tot el que hem après.
Ens hem familiaritzat amb la meditació asseguda, i veim que senzillament no hem de fer res. Ara arriba la meditació en acció.
Però hi ha vegades que anam prorrogant la meditació asseguda, i ens cream excuses que ens allunyen de la meditació. Podem observar, que les excuses les crea el nostre capoll, que és el qui té por de desaparèixer, i amb la meditació sap que l’anam desfent. La por és un gran aliat del capoll.

Quan observam els impediments per fer la pràctica, és com si fóssim dos, un dimoniet i el testimoni. Veure-ho així, fa que les raons del dimoniet es desfacin, i puguem dedicar-nos a fer el nostre camí.
El camí de la meditació ens dur a la finalitat de la vida. Podem viure la vida pol·lulant, o bé, podem viure la vida arribant a descobrir qui som. Així, la motivació que explicava els primers dies, la podem materialitzar; podem generar la meditació amb aquesta finalitat.
La meditació… Vist així és un camí lent, poder arribar a meditar tot el dia. Per açò el que hem de fer essencialment és dur l’atenció el moment present, perquè en definitiva som l’atenció. I no té per què ser lent, hi ha molts camins i molta informació avui dia. Quan jo vaig començar, ara farà uns quaranta anys, hi havia molt poca informació, i vaig provar moltes coses. De totes maneres el més important és estar en el camí, i poder percebre que hi som.

Els traumes poden ser externs, de la infantesa o altres moments, però l’interioritzam fins que els creim reals, però el podem desfer, tenim prou lucidesa i voluntat personal, el final jo sóc l’amo de la meva ment. No es tracta de “vull o no vull”, la ment engana la ment. Depèn també de cosa més, li podríem dir Gràcia. Arribar el que som, passa i ja està. Sí, no vull dir que sigui a partir de l’ego, volia dir que no és mental, que s’ha de viure i que també depèn de causes externes.

Així, podem entendre que hi ha un vaivé al voltant de la comprensió, que a vegades ens hi atracam i a vegades ens feim un poc més enfora, és a dir, que el camí no és lineal. Sí, de fet les línies rectes no existeixen. La Gràcia arriba amb el relaxament, i l’ona que ens allunya és la barrera.

Meditació

La Gràcia és interna, i no pensar que és un camí d’esforç, hem de tenir una sensació més flexible del camí. Quan arriba la Gràcia es produeix una connexió còsmica, i per arribar-hi no hem d’estudiar i no hem d’esperar res. Només necessitam experiències, quan tenim una experiència ens dur immediatament el present i es converteix en una cosa viva que queda a la memòria, ho comprenem. L’únic que hem de fer és meditar, i quan apareixen els impediments mentals, hem d’observar d’on vénen, captant la sensació, mai analíticament.

Meditació

Professor: Jose Bravo

Resum: Blanca Muñoz