Meditació
El punt principal d’atenció durant la meditació asseguda és la respiració, i així podem veure de quina manera funcionen els pensaments, veure com ens interrompen igual que en un cel blau interrompen els núvols; i així és com ho hem de fer una vegada i una altra, creant un espai cada vegada més gran entre pensament i pensament. Aquest espai creat ens hi hem d’anar relacionant.
Xerràvem abans de les excuses que ens donam per no meditar. Però encara que siguin cinc minuts cada dia, per poder deixar les excuses enrere i poder meditar, sabent que després sorgiran nous impediments. També i no menys important és la meditació en acció, fer-la sense manipulacions.
Un altre punt important tant en la meditació asseguda com en moviment és la vigilància. En el desert els egipcis Coptos han d’estar en estat de vigilància, en la meditació també amb d’estar vigilants però d’una forma suau, sense els sentiments de culpa ni pecat. Utilitzam la vigilància per tornar on ens trobam en aquest moment, només ens hem de vigilar a nosaltres mateixos.
L’Alegria és l’emoció de la bondat fonamental, podem tenir un mal dia i sentir aquesta Alegria alhora. Tenim tendència a adherir-nos a les emocions i les seguim i actuam a partir d’elles, el que hem de fer és agafar distancia i identificar-nos amb l’observador, així podem tenir una certa distància del que passa i actuar d’una manera diferent. No hem de canviar res, només observar-ho i podem observar com l’emoció es va fonent. I d’aquesta manera veim la personalitat que ens creim que projectam, no correspon amb la imatge construïda. La personalitat no és el que som, és més fàcil dir el que no som que el que som en realitat.
Meditació
El punt principal d’atenció durant la meditació asseguda és la respiració, i així podem veure de quina manera funcionen els pensaments, veure com ens interrompen igual que en un cel blau interrompen els núvols; i així és com ho hem de fer una vegada i una altra, creant un espai cada vegada més gran entre pensament i pensament. Aquest espai creat ens hi hem d’anar relacionant.
Xerràvem abans de les excuses que ens donam per no meditar. Però encara que siguin cinc minuts cada dia, per poder deixar les excuses enrere i poder meditar, sabent que després sorgiran nous impediments. També i no menys important és la meditació en acció, fer-la sense manipulacions.
Un altre punt important tant en la meditació asseguda com en moviment és la vigilància. En el desert els egipcis Coptos han d’estar en estat de vigilància, en la meditació també amb d’estar vigilants però d’una forma suau, sense els sentiments de culpa ni pecat. Utilitzam la vigilància per tornar on ens trobam en aquest moment, només ens hem de vigilar a nosaltres mateixos.
L’Alegria és l’emoció de la bondat fonamental, podem tenir un mal dia i sentir aquesta Alegria alhora. Tenim tendència a adherir-nos a les emocions i les seguim i actuam a partir d’elles, el que hem de fer és agafar distancia i identificar-nos amb l’observador, així podem tenir una certa distància del que passa i actuar d’una manera diferent. No hem de canviar res, només observar-ho i podem observar com l’emoció es va fonent. I d’aquesta manera veim la personalitat que ens creim que projectam, no correspon amb la imatge construïda. La personalitat no és el que som, és més fàcil dir el que no som que el que som en realitat.
Meditació
St. Francesc deia: Allò que cerques està des d'on cerques.
M’agrada dir frases de diferents religions, perquè totes les religions arriben
allà mateix.
La personalitat és una creació i tenim la creença que la imatge que projectam és la que els altres veuen, i no és així. La personalitat, que és el nostre capoll l’hem construït pensant que el necessitam per protegir-nos d’un exterior fictici, així la ment està tranquil·la, encara que és una limitació. Tot són criteris de jutjament: m’agrada, no m’agrada…
És necessari que tot el que dic ho experimenteu, perquè si no, no serveix de res. Per aprendre realment ha d’haver-hi una experiència, perquè tal vegada a vosaltres no us passa així.
Meditació
La personalitat és una creació i tenim la creença que la imatge que projectam és la que els altres veuen, i no és així. La personalitat, que és el nostre capoll l’hem construït pensant que el necessitam per protegir-nos d’un exterior fictici, així la ment està tranquil·la, encara que és una limitació. Tot són criteris de jutjament: m’agrada, no m’agrada…
És necessari que tot el que dic ho experimenteu, perquè si no, no serveix de res. Per aprendre realment ha d’haver-hi una experiència, perquè tal vegada a vosaltres no us passa així.
Meditació
Professor: José Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada