Meditació
Avui feim la 18a trobada, i arriba l’hora d’anar recollint
tot el que hem après.
Ens hem familiaritzat amb la meditació asseguda, i veim que senzillament no hem de fer res. Ara arriba la meditació en acció.
Però hi ha vegades que anam prorrogant la meditació asseguda, i ens cream excuses que ens allunyen de la meditació. Podem observar, que les excuses les crea el nostre capoll, que és el qui té por de desaparèixer, i amb la meditació sap que l’anam desfent. La por és un gran aliat del capoll.
Quan observam els impediments per fer la pràctica, és com si fóssim dos, un dimoniet i el testimoni. Veure-ho així, fa que les raons del dimoniet es desfacin, i puguem dedicar-nos a fer el nostre camí.
El camí de la meditació ens dur a la finalitat de la vida. Podem viure la vida pol·lulant, o bé, podem viure la vida arribant a descobrir qui som. Així, la motivació que explicava els primers dies, la podem materialitzar; podem generar la meditació amb aquesta finalitat.
La meditació… Vist així és un camí lent, poder arribar a meditar tot el dia. Per açò el que hem de fer essencialment és dur l’atenció el moment present, perquè en definitiva som l’atenció. I no té per què ser lent, hi ha molts camins i molta informació avui dia. Quan jo vaig començar, ara farà uns quaranta anys, hi havia molt poca informació, i vaig provar moltes coses. De totes maneres el més important és estar en el camí, i poder percebre que hi som.
Ens hem familiaritzat amb la meditació asseguda, i veim que senzillament no hem de fer res. Ara arriba la meditació en acció.
Però hi ha vegades que anam prorrogant la meditació asseguda, i ens cream excuses que ens allunyen de la meditació. Podem observar, que les excuses les crea el nostre capoll, que és el qui té por de desaparèixer, i amb la meditació sap que l’anam desfent. La por és un gran aliat del capoll.
Quan observam els impediments per fer la pràctica, és com si fóssim dos, un dimoniet i el testimoni. Veure-ho així, fa que les raons del dimoniet es desfacin, i puguem dedicar-nos a fer el nostre camí.
El camí de la meditació ens dur a la finalitat de la vida. Podem viure la vida pol·lulant, o bé, podem viure la vida arribant a descobrir qui som. Així, la motivació que explicava els primers dies, la podem materialitzar; podem generar la meditació amb aquesta finalitat.
La meditació… Vist així és un camí lent, poder arribar a meditar tot el dia. Per açò el que hem de fer essencialment és dur l’atenció el moment present, perquè en definitiva som l’atenció. I no té per què ser lent, hi ha molts camins i molta informació avui dia. Quan jo vaig començar, ara farà uns quaranta anys, hi havia molt poca informació, i vaig provar moltes coses. De totes maneres el més important és estar en el camí, i poder percebre que hi som.
Els traumes poden ser externs, de la infantesa o altres
moments, però l’interioritzam fins que els creim reals, però el podem desfer,
tenim prou lucidesa i voluntat personal, el final jo sóc l’amo de la meva ment. No
es tracta de “vull o no vull”, la ment engana la ment. Depèn també de cosa més,
li podríem dir Gràcia. Arribar el que som, passa i ja està. Sí,
no vull dir que sigui a partir de l’ego, volia dir que no és mental, que s’ha
de viure i que també depèn de causes externes.
Així, podem entendre que hi ha un vaivé al voltant de la
comprensió, que a vegades ens hi atracam i a vegades ens feim un poc més
enfora, és a dir, que el camí no és lineal. Sí, de fet
les línies rectes no existeixen. La Gràcia arriba amb el relaxament, i l’ona
que ens allunya és la barrera.
Meditació
La Gràcia és interna, i no pensar que és un camí d’esforç,
hem de tenir una sensació més flexible del camí. Quan arriba la Gràcia es
produeix una connexió còsmica, i per arribar-hi no hem d’estudiar i no hem
d’esperar res. Només necessitam experiències, quan tenim una experiència ens
dur immediatament el present i es converteix en una cosa viva que queda a la
memòria, ho comprenem. L’únic que hem de fer és meditar, i quan apareixen els impediments mentals, hem
d’observar d’on vénen, captant la sensació, mai analíticament.
Meditació
Professor: Jose Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada