Meditació i orígens
La meditació és mala de definir, n’hi ha moltes i de molts
estils diferents. La que practicarem aquí prové del budisme i també té
influencia Zen, concretament de l’escola Shambala. Prové d’un Mestre anomenat Chögyam Trungpa Rinpoche,
va sortir de Tibet va passar per Europa i finalment es va afincar als Estats Units, creant aquesta
escola. Però la meditació no prové només de les tradicions budistes, sinó que
la meditació forma part de totes les religions, i la meditació provingui d’on provingui
és un viatge cap a l’interior. No entrarem en ensenyances budistes, ens
quedarem amb la pràctica laica que permet siguis de la religió que siguis fer
aquest viatge.
Així la vida moderna occidental ens duu en el món del confort i distracció, tot és exterior, i la meditació és just en l’altra direcció, cap a dins, cap al ser. Anar cap al ser ens suposa un esforç el principi, i és necessari fer-ho a sobre una tela de silenci.
Així la vida moderna occidental ens duu en el món del confort i distracció, tot és exterior, i la meditació és just en l’altra direcció, cap a dins, cap al ser. Anar cap al ser ens suposa un esforç el principi, i és necessari fer-ho a sobre una tela de silenci.
Postura i respiració
La ment a part de necessitar silenci, quietud, necessita atenció; per això en aquesta meditació ens fem conscients de la respiració, deixant que la respiració sigui lliure, només fixant l’atenció en ella. Col·loquem l’esquena recta, les mans a sobre de les cames, les anques més amunt dels genolls, per així no forçar les lumbars. Els ulls oberts i la mirada baixa mirant a terra.
La ment a part de necessitar silenci, quietud, necessita atenció; per això en aquesta meditació ens fem conscients de la respiració, deixant que la respiració sigui lliure, només fixant l’atenció en ella. Col·loquem l’esquena recta, les mans a sobre de les cames, les anques més amunt dels genolls, per així no forçar les lumbars. Els ulls oberts i la mirada baixa mirant a terra.
Motivació personal
Així sentint, podem cercar la nostra motivació per estar
aquí, quin interès tenim? Si és curiositat?... però sense pensar, cerquem una
sensació, una resposta ràpida sense justificació ni motiu raonable, només
sentint.
5 min de silenci amb el tema de la motivació
La meditació va cap al ser, i el ser és en el nostre
interior, però també és tot el que ens envolta, arbres, animals, vida. Tot i
tots en essència del ser conté la bondat fonamental. De petits naixem nets,
sense capes que protegeixin la nostra essència, a poc a poc, les anem fent
créixer, l’educació, les pors… Tot forma part d’una cuirassa, que amb la
meditació anem traspassant.
5 min de silenci, aquesta vegada posem atenció a la
respiració.
Pensament
Si estem atents, ens adonem que entre pensament i pensament
hi ha un espai, encara que sembli que tots els pensaments van lligats, hi ha un
espai que la meditació ens permet reconèixer.
La postura de la meditació és molt important, és una postura que ens fa dignes.
La postura de la meditació és molt important, és una postura que ens fa dignes.
5 min posant atenció en la respiració però també amb la
postura
Preguntes:
Com és la respiració? Es respira pel nas i boca?
La respiració és relaxada, li dediquem l’atenció però es respira amb normalitat igual que estem en el sofà de casa, pel nas. Més endavant explicaré millor com es fa, encara que no és cap ritual iogui, només es respira.
Què fem amb els pensaments?
Per ara ens centrem amb la respiració, més endavant explicaré que s’ha de fer.
Açò de relaxar-se…. Jo encara em poso més tensa!
Hi ha que està atents, açò suposa una mínima tensió, però la tensió justa. Hi ha una història que un músic li pregunta a Buda com ha de meditar, perquè o s’adorm o queda amb tota la musculatura rígida i sense poder practicar. Buda li respon, que l’atenció de la meditació ha de ser com la tensió de les cordes de la seva guitarra, així ell ho va entendre.
Com és la respiració? Es respira pel nas i boca?
La respiració és relaxada, li dediquem l’atenció però es respira amb normalitat igual que estem en el sofà de casa, pel nas. Més endavant explicaré millor com es fa, encara que no és cap ritual iogui, només es respira.
Què fem amb els pensaments?
Per ara ens centrem amb la respiració, més endavant explicaré que s’ha de fer.
Açò de relaxar-se…. Jo encara em poso més tensa!
Hi ha que està atents, açò suposa una mínima tensió, però la tensió justa. Hi ha una història que un músic li pregunta a Buda com ha de meditar, perquè o s’adorm o queda amb tota la musculatura rígida i sense poder practicar. Buda li respon, que l’atenció de la meditació ha de ser com la tensió de les cordes de la seva guitarra, així ell ho va entendre.
Acabament amb la recitació del poema de Sant Joan de la
Creu
1. En una noche oscura,
con ansias, en amores inflamada
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada
estando ya mi casa sosegada.
2. A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
¡Oh dichosa ventura!,
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.
3. En la noche dichosa
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz y guía
sino la que en el corazón ardía.
4. Aquésta me guiaba
más cierto que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.
5. ¡Oh noche que guiaste!
¡Oh noche amable más que la alborada!
¡Oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada en el Amado transformada!
6. En mi pecho florido
que entero para él sólo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba
7. El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería
y todos mis sentidos suspendía.
8. Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado,
cesó todo y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.
Professor: José Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada