14e dia 27/1/16

Meditació

Us vull llegir un poema que per jo és important:

Mi corazón
Es capaz de cualquier forma:
un monasterio para el monje.
un templo de ídolos.
un prado para las gacelas.
el Ka’ba para los peregrinos.
las tablas de la Torá, el Corán.
El amor es mi credo.
Donde quiera que vayan sus camellos.
El amor sigue siendo mi credo y mi fé.
Muhiyuddín Ibn El-Arabí

I açò és la continuació del darrer dia, referent a la contesta de Déu a Moisès quan li va dir: som el que som.
Tenir consciència de com actuam, tenir la consciència que tot succeeix damunt un teló de fons, i el mateix temps connectar amb el que som realment, mirant cap a dins, com Muhiyuddín.
És a dir, que veim el capoll del qual sempre xerram, i ens desentenem d’ell, mantenint les dues visions (ser conscients del teló de fons, connectant amb el que som) així podem reconèixer la nostra bondat fonamental, que és el que realment som.
Em costa entendre açò que dius, que som el que som. Què vol dir? Reconèixer la nostra part etèria i no és treure cosa positiva de nosaltres? Som ser pur i etern, és coneixement de saber que som. Però no es pot definir amb paraules. I no identificar-se no vol dir que ho rebutgis. Em costa el concepte, és abstracte? Per què l’abstracte és la manera de no conceptualitzar-ho. No hem de cercar una veritat científica, és sentir que tu ets tu. Que creus amb tu mateixa? També, però d’una forma despullada. És abstracte, però només es pot conèixer a partir de l’experiència. El concepte no l’entenc. No l’has d’entendre, l’has de sentir i de fet la connexió és continua, l’experiència succeeix a poc a poc, la tenim i desapareix, i torna a aparèixer, i així. Ha existit sempre, és el mateix nucli de quan érem petits.
I podem veure la grandesa del ser, quan es descobreix, es pot generar l’amor i veure la grandiositat de tots els sers. Exactament.
Es pot produir o retenir? És un continu, que ja està generat. I fins Hitler ho tenia, moments de connexió amb el que som.
És quan et sents part de tot? Sí, és un moment de silenci. El fet de reconèixer és passiu, és silenciós.

Meditació

I amb tot el creixement espiritual hem de tenir confiança incondicional, és el que ens anima a seguir. I ho podem comprovar a partir de la nostra experiència. És una confiança amb el que fas i amb nosaltres mateixos. Ho hem de comprovar perquè necessitam conèixer i no saber, i és un coneixement que neix des de la intuïció, sempre es poden despertar dubtes, però podem guardar les nostres certeses.

Meditació