Meditació
Avui comencem xerrant de les emocions, primer podem començar per definir què vol dir emoció. Una cosa és el sentiment i l’altra és l’emoció, l’emoció és la primera reacció que es té a davant de cosa externa, pot ser de perill de por…i després depenen de cada persona es tindrà abans una reacció que una altra. El procés que feim quan sentim una emoció i la transformam dins el cos per exterioritzar una altra cosa, açò és el sentiment. I aquí està el procés en el qual podem veure el nostre capoll, ja que de l’emoció al sentiment el procés va tan ràpidament que ens creim més el sentiment que l’emoció. Quan anam caminant pel carrer i veim una persona que no volem veure, la primera emoció és de disgust i quan feim el procès feim un somriure a la persona, aquest procés, ens deixa veure com cream el sentiment.
L’emoció ens ajuda, per exemple, hi ha emocions preventives, com la de por, quan miram abans de travessar un carrer, miram, és a dir, l’emoció és una cosa innata que ens ajuda a viure, i és un procés rapidíssim que no ens adonem i ho feim sense pensar. Per exemple, podem fixar-nos també amb els processos ràpids de la ment, com quan conduïm un cotxe i estem canviant la marxa mentre xerram amb el copilot i posam la música, tot alhora, el procés mental és rapidíssim.
L’emoció és innata i espontània, i és tan ràpida que se’ns escapa, però les emocions són comunes, jo sé que és la ira, sé que és la por, la tristesa, l’alegria, i a cada u li sorgeixen en diferents coses. Quan meditam sentim emocions igual que també tenim pensaments, quan feim Shiné amb la mirada baixa els pensaments estan al voltant com abelles, les sentim però no entren, en el moment que aixecam la vista els pensaments i emocions entren donant moviment. I açò és la gràcia de la pràctica, quan podem passar la quietud de la pràctica a la vida diària, perquè la vida és moviment, però la pràctica ens dóna la quietud suficient per sentir l’espai entre l’emoció, i com dèiem abans, sentir el neguit que ens produeix veure aquella persona que ara no ens ve de gust veure, trobar-nos a nosaltres mateixos a aquell moment, aquell instant ens deixa veure el nostre capoll. I veure que no és dolent.
Després hi ha les emocions fortes, no hi ha quietud i quan aixec la vista tot em pertorba. Si tenim molta pràctica amb Shiné ens serveix però a vegades no és suficient, hi ha moltes més pràctiques que ens poden servir. Però si més no, vist des de la pràctica sabem que l’emoció ha entrat a dins, la sentim i la podem tractar com una convidada, la cuidam li donem cosa per menjar, però sabem que és una convidada no és una ocupa, s'haurà de dir adéu. I açò ens ajuda a veure l’emoció amb una certa perspectiva, tenint el coneixement que l’emoció és temporal, així la podem acomiadar i després podem fer Shiné.
Shiné té tres parts, primer la calma, segon la introducció del moviment de manera integrativa amb la calma i la tercera és quan és així de forma contínua.
Meditació
Avui comencem xerrant de les emocions, primer podem començar per definir què vol dir emoció. Una cosa és el sentiment i l’altra és l’emoció, l’emoció és la primera reacció que es té a davant de cosa externa, pot ser de perill de por…i després depenen de cada persona es tindrà abans una reacció que una altra. El procés que feim quan sentim una emoció i la transformam dins el cos per exterioritzar una altra cosa, açò és el sentiment. I aquí està el procés en el qual podem veure el nostre capoll, ja que de l’emoció al sentiment el procés va tan ràpidament que ens creim més el sentiment que l’emoció. Quan anam caminant pel carrer i veim una persona que no volem veure, la primera emoció és de disgust i quan feim el procès feim un somriure a la persona, aquest procés, ens deixa veure com cream el sentiment.
L’emoció ens ajuda, per exemple, hi ha emocions preventives, com la de por, quan miram abans de travessar un carrer, miram, és a dir, l’emoció és una cosa innata que ens ajuda a viure, i és un procés rapidíssim que no ens adonem i ho feim sense pensar. Per exemple, podem fixar-nos també amb els processos ràpids de la ment, com quan conduïm un cotxe i estem canviant la marxa mentre xerram amb el copilot i posam la música, tot alhora, el procés mental és rapidíssim.
L’emoció és innata i espontània, i és tan ràpida que se’ns escapa, però les emocions són comunes, jo sé que és la ira, sé que és la por, la tristesa, l’alegria, i a cada u li sorgeixen en diferents coses. Quan meditam sentim emocions igual que també tenim pensaments, quan feim Shiné amb la mirada baixa els pensaments estan al voltant com abelles, les sentim però no entren, en el moment que aixecam la vista els pensaments i emocions entren donant moviment. I açò és la gràcia de la pràctica, quan podem passar la quietud de la pràctica a la vida diària, perquè la vida és moviment, però la pràctica ens dóna la quietud suficient per sentir l’espai entre l’emoció, i com dèiem abans, sentir el neguit que ens produeix veure aquella persona que ara no ens ve de gust veure, trobar-nos a nosaltres mateixos a aquell moment, aquell instant ens deixa veure el nostre capoll. I veure que no és dolent.
Després hi ha les emocions fortes, no hi ha quietud i quan aixec la vista tot em pertorba. Si tenim molta pràctica amb Shiné ens serveix però a vegades no és suficient, hi ha moltes més pràctiques que ens poden servir. Però si més no, vist des de la pràctica sabem que l’emoció ha entrat a dins, la sentim i la podem tractar com una convidada, la cuidam li donem cosa per menjar, però sabem que és una convidada no és una ocupa, s'haurà de dir adéu. I açò ens ajuda a veure l’emoció amb una certa perspectiva, tenint el coneixement que l’emoció és temporal, així la podem acomiadar i després podem fer Shiné.
Shiné té tres parts, primer la calma, segon la introducció del moviment de manera integrativa amb la calma i la tercera és quan és així de forma contínua.
Meditació
D’emocions també hi
ha el que ara es diu emoció tòxica, la toxicitat depèn de la dosi i del temps,
així també són les emocions, no hi ha emocions bones o dolentes, l’alegria per
exemple sembla més bona que les altres, però hi ha persones que s’han mort quan
l’hi ha tocat la loteria, cada cos té la seva mesura per sentir una emoció com
o bona o dolenta. Així quan tenim una emoció duradora podem demanar-nos on va a
parar l’emoció, la meditació ens dóna espai per interactuar amb les emocions i
finalment sentir-les com un joc, i sense canviar res, perquè la base no canvia,
el que passa és que el capoll es va transformant.
I així el capoll ja no té gaire sentit, perquè ja l’hem après a estimar. Ara podem tenir una emoció, la reconeixem, tenim la calma, i en el moviment ens reconeixem amb allò i amollam, i açò forma part de jo per açò l’estim, mentre que quan ho catalogam de negatiu comencem amb la lluita i quan ens relaxam perquè no hi veim res de negatiu, ja està, no passa res. Al final si les emocions tenen la dosi justa i ja estim el meu ego, quin problema hi ha?
I així el capoll ja no té gaire sentit, perquè ja l’hem après a estimar. Ara podem tenir una emoció, la reconeixem, tenim la calma, i en el moviment ens reconeixem amb allò i amollam, i açò forma part de jo per açò l’estim, mentre que quan ho catalogam de negatiu comencem amb la lluita i quan ens relaxam perquè no hi veim res de negatiu, ja està, no passa res. Al final si les emocions tenen la dosi justa i ja estim el meu ego, quin problema hi ha?
Amb les emocions… Hi ha persones que se li ha mort algú, hi ha persones que ho superen, però hi ha persones que cauen dins la foscor, és açò toxicitat? Depèn la toxicitat de la gestió de la persona? Es diu que sí, Es diu que som capaços de resoldre tots els problemes que ens vénen. El nostre potencial és infinit, el nostre límit és la nostra ment; qui no podrà superar una cosa tan natural com és la mort, l’emoció és dolorosa i forma part de la vida.
També hi ha que si un cos ja té moltes emocions tòxiques enquistades, és més fàcil que quan ens arriba una emoció molt forta, com quan es mor un ser estimat, el cos sofreixi un col·lapse. Si tenim un cos net, la gestió de l’emoció serà més senzilla, per açò l’espiritualitat ens serveix per tenir una bona base, per tot el que ens passi en la vida, i molt en el moment de morir.
Ment i cos van en solfa, el cos ens va mostrant patologies arran de l’enquistament de les emocions, de la toxicitat del cos.
M’has fet pensar, que hi ha moltes situacions bones o dolentes, però que depèn més de com ho vivim nosaltres. Sí la perspectiva… Una persona et pot explicar: em vaig separar tenint un fill, m’he tornat a casar, la dona actual ara està embarassada i estem mirant de vendre la casa per comprar-ne una de més grossa, i també ho podríem dir com: el meu primer matrimoni va ser un fracàs, la segona dona vol tenir un fill però jo ho veig complicat… Perquè açò ens farà canviar de casa, ja que tots no hi cabrem a la casa actual. I de què depèn l’acceptació de la situació? Depèn de l’amor cap a nosaltres mateixos? Sí exacte, l’amor cap a nosaltres ens fa estimar i acceptar també el que passa a fora amb més facilitat, perquè al final no hi ha límits, si jo accept i estim el meu ego el que passa a fora és més fàcil d’acceptar.He tingut l’oportunitat aquestes festes de practicar, he tingut moltes emocions. i posant en pràctica les pautes apreses aquí m’ha anat molt bé.// Aquestes festes són potents// Sí, a la missa del dia 25, es deia, aquestes festes fan que estiguem amb el cor més obert, i que podem deixar que Déu entri i ens ajudi a trobar la nostra bondat, a ser millors persones.
Meditació
Comentari: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada