Meditació
Des del principi hem fet una pràctica de meditació, anomenada Samatha, actualment aquesta pràctica tan antiga rep altres noms, mindfulness per exemple.
La pràctica de Samatha, com he explicat, és una pràctica on conduïm l’atenció a la respiració, fer-ho ens serveix per domar la ment, per dir-ho d’alguna manera, com dur una mona a dins una gàbia, metafòricament la mona són els pensaments, i fent aquesta pràctica ens permet guardar la mona a dins la gàbia. A poc a poc i de forma natural, anam obrint la gàbia, permetent que la mona passegi, en el moment que els pensaments tornem ràpids o senzillament ens despistam, tornam a la respiració, tornam a tancar la mona. Quan obrim la gàbia, la percepció interior també s’obre, i ens dóna una percepció de l’espai, aquí la pràctica s’anomena Vipassana. És a dir, primer enfocam l’atenció, som conscients i ens obrim a l’espai.
Primer reconeixem els pensaments, i podem després pujar la mirada, mantenir-la més alta sense mirar a cap punt concret, açò ens permet obrir el ser conscient. Ja no focalitzam, encara que podem tornar a la respiració quan ens faci falta.
Ens anam obrint cap a un món intuïtiu, un saber silenciós. Miram, però no analitzant i pensant, aquí hi ha els bancs, allà hi ha aquella persona… Senzillament ho sentim, quan entra el pensament, tornam a enfocar l’atenció i després tornam a amollar.
Ara podem estar atents a com estem, com caminam, com ens servim el cafè, podem ser conscients d’açò, més del que hi ha al nostre entorn. No és centrar-nos més, sinó relaxar-nos. En el moment que la mona torna a sortir la tornam a dur a la gàbia, i a mesura que ens anam familiaritzant ho podem fer d'una forma més relaxada.
Tothom ho té clar? Idò així meditam!
Meditació
Quan comencem a ser més testimonis del que ens passa podem relacionar-nos millor amb les nostres emocions, les nostres pors… I aquí introduïm aquest nou concepte, que és necessari arribats a aquest punt, mansesa. És un sentiment de relaxament, que permet tenir cura d'una forma suau de les coses aspres de la vida, prové de la confiança amb nosaltres mateixos, i aquesta confiança neix de la consciència.
Si observam el que ens va passant d'ençà que venim a meditar, des que duim l’atenció a la vida quotidiana, descobrim coses les quals ens podem despertar tensions. La consciència ens dur a acceptar. L’error és creure que som el que pensam; el que realment som, és la consciència de prestar atenció. Per calmar la ment hem d'identificar-nos amb la consciència i no amb els processos dels pensaments.
Meditació
Ara que farem vacances, feim un resum. Encara que explic molt com dur l’atenció en la vida diària, és moltíssim important la meditació asseguda, perquè és el moment que estem cent per cent amb nosaltres mateixos.
No volem quedar sense pensaments, sinó que aprenem com és la ment, i així podem aconseguir que ella no ens mani a nosaltres. Coneixem les nostres manies i podem no fer tant de cas. Però necessitam la meditació asseguda. La clau: paciència i humor. Sobretot quan tractam amb nosaltres, que som pesats.
Acceptar el que som i relaxar-nos, la meditació no és una lluita, i ens dóna una visió intuïtiva sense menester la visió dels ulls. Aquestes dates, són bones per poder-nos prestar atenció.
Des del principi hem fet una pràctica de meditació, anomenada Samatha, actualment aquesta pràctica tan antiga rep altres noms, mindfulness per exemple.
La pràctica de Samatha, com he explicat, és una pràctica on conduïm l’atenció a la respiració, fer-ho ens serveix per domar la ment, per dir-ho d’alguna manera, com dur una mona a dins una gàbia, metafòricament la mona són els pensaments, i fent aquesta pràctica ens permet guardar la mona a dins la gàbia. A poc a poc i de forma natural, anam obrint la gàbia, permetent que la mona passegi, en el moment que els pensaments tornem ràpids o senzillament ens despistam, tornam a la respiració, tornam a tancar la mona. Quan obrim la gàbia, la percepció interior també s’obre, i ens dóna una percepció de l’espai, aquí la pràctica s’anomena Vipassana. És a dir, primer enfocam l’atenció, som conscients i ens obrim a l’espai.
Primer reconeixem els pensaments, i podem després pujar la mirada, mantenir-la més alta sense mirar a cap punt concret, açò ens permet obrir el ser conscient. Ja no focalitzam, encara que podem tornar a la respiració quan ens faci falta.
Ens anam obrint cap a un món intuïtiu, un saber silenciós. Miram, però no analitzant i pensant, aquí hi ha els bancs, allà hi ha aquella persona… Senzillament ho sentim, quan entra el pensament, tornam a enfocar l’atenció i després tornam a amollar.
Ara podem estar atents a com estem, com caminam, com ens servim el cafè, podem ser conscients d’açò, més del que hi ha al nostre entorn. No és centrar-nos més, sinó relaxar-nos. En el moment que la mona torna a sortir la tornam a dur a la gàbia, i a mesura que ens anam familiaritzant ho podem fer d'una forma més relaxada.
Tothom ho té clar? Idò així meditam!
Meditació
Quan comencem a ser més testimonis del que ens passa podem relacionar-nos millor amb les nostres emocions, les nostres pors… I aquí introduïm aquest nou concepte, que és necessari arribats a aquest punt, mansesa. És un sentiment de relaxament, que permet tenir cura d'una forma suau de les coses aspres de la vida, prové de la confiança amb nosaltres mateixos, i aquesta confiança neix de la consciència.
Si observam el que ens va passant d'ençà que venim a meditar, des que duim l’atenció a la vida quotidiana, descobrim coses les quals ens podem despertar tensions. La consciència ens dur a acceptar. L’error és creure que som el que pensam; el que realment som, és la consciència de prestar atenció. Per calmar la ment hem d'identificar-nos amb la consciència i no amb els processos dels pensaments.
Meditació
Ara que farem vacances, feim un resum. Encara que explic molt com dur l’atenció en la vida diària, és moltíssim important la meditació asseguda, perquè és el moment que estem cent per cent amb nosaltres mateixos.
No volem quedar sense pensaments, sinó que aprenem com és la ment, i així podem aconseguir que ella no ens mani a nosaltres. Coneixem les nostres manies i podem no fer tant de cas. Però necessitam la meditació asseguda. La clau: paciència i humor. Sobretot quan tractam amb nosaltres, que som pesats.
Acceptar el que som i relaxar-nos, la meditació no és una lluita, i ens dóna una visió intuïtiva sense menester la visió dels ulls. Aquestes dates, són bones per poder-nos prestar atenció.
A la darrera meditació
se m’han escalfat les mans, quan sempre les tenc fredes. El cos reacciona, ja que treballem amb la ment
i l’energia circula, açò està bé.
A jo em dóna més pel
moviment, sent que hi puc prestar més bé l’atenció en moviment que asseguda. Em
costa a casa fer la pràctica asseguda, no puc estar sense pensar. No és no pensar, és adonar-se que estàs pensant
i relaxar-te, respirar. Començar amb cinc minuts, i no pensar que et costa un
esforç, si només és relaxar-te i respirar! Quan estàs en moviment és més senzill.
A jo em va molt bé
quan em despert els matins, estic amb la ment en blanc. No és deixar-la en blanc, és dur l’atenció a la
respiració.
A jo no em costa
trobar el moment, jo em qued adormit. Cont, respir i m’adorm… Adormi't. No cal exigir-se, dorms i tornes, com
amb la respiració. De fet s'ha de tractar com un pensament més, és una
resistència de la ment. Ja, però…no
s’adorm un minut. Fa meditació adormida! Posa’t el despertador, s'ha de ser rigorós amb el temps de la
meditació, el temps que ens hem proposat l’hem de realitzar, i recordar que no
medites malament, no existeixen les males meditacions. I sobretot, sentit de
l’humor. Jo també m’adorm,
però després qued amb una ment clara.// Sí, entenc que no s'ha de lluitar. A jo també m’ha passat açò de quedar-me
adormit, estàs desitjant que toqui la
campana, i no arriba el moment d'acabar!
Agrair a Sta. Clara l’espai, a na Carme per tot, a na Blanca. I a vosaltres tots, perquè sense vosaltres seria impossible.
Bones festes! I tornam el dimecres tretze de gener.
Agrair a Sta. Clara l’espai, a na Carme per tot, a na Blanca. I a vosaltres tots, perquè sense vosaltres seria impossible.
Bones festes! I tornam el dimecres tretze de gener.
Professor: Jose Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada