La importància del metabolisme

El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per mantenir-lo viu.
Aquests processos poden dividir-se en dos: el catabolisme i l’anabolisme. El primer s’encarrega de descompondre la matèria orgànica i n’extreu així energia, l’anabolisme en canvi, utilitza aquesta energia per construir components cel·lulars.
El metabolisme determina quines substàncies són verinoses i quines nutritives. La velocitat del metabolisme influencien la quantitat d’aliment que necessita l’organisme.

Tot el que passa a dins del nostre cos que sofreix un canvi, la medicina xinesa assigna aquest treball a la Melsa.

                                

La melsa és un òrgan poc conegut del volum d’un puny, que en la nostra medicina, la xinesa, està dins l’esfera del sistema digestiu. La Melsa a part d’encarregar-se de l’assimilació dels aliments ingerits, també transforma els aliments en energia i sang (Qi i Xue) els transporta fins a Pulmó, amb la unió d’aquest segon el Qi i Xue arriben fins a les extremitats del cos, generant així una musculatura tònica i una pell ben nodrida.
El que ingerim no són només aliments, també són idees, imatges, informació… Que moment a moment ens arriben de l’exterior. Així, poder ingerir i transformar és una de les seves feines, imagineu-vos la importància que té.
Quan la medicina xinesa va evolucionar, els professionals van començar a adonar-se que els pacients no viuen en el buit i que no podien ser tractats com a tals. Cada pacient afectat per una malaltia necessitava ser tractat de forma individual, ja que existeixen molts factors més enllà de la malaltia només física. Pel Mestre Li Dong-yuan, l'estil de vida era un factor important en la preservació del benestar del pacient. Va sentir que les emocions dels pacients podrien influir fortament en la integritat del Qi i que la malaltia física podrien ser erosions dels aspectes socioeconòmics d'una societat devastada per la guerra, la fam, les epidèmies i la pobresa.
Li Dong-yuan, també conegut com a Li Gao (1180 - 1251 dC) va formular la seva pròpia escola de pensament que es va conèixer com l'Escola de la Terra.
Va ser llavors quan va començar a desenvolupar profundament la seva tesi, que l'etiologia de la majoria de les malalties, eren el resultat de lesions en el sistema digestiu. Li Dong-Yuan creia que la causa dels danys a l'estómac i la melsa eren produïts com a resultat de tres factors principals: la intemperància en el menjar i beure (especialment el consum de quantitats excessives de fred, cru, aliments grassos o impurs), l'excés de treball que porta a esgotament, i dels efectes de l'expressió emocional excessiva i de forma habitual. Les emocions excessives agiten el cos i en conseqüència es debilita la digestió.
Quan els pobles conquerits es van quedar impotents, pobres i sense poder accedir a una nutrició adequada, els processos de malaltia oportunistes, van ser capaços de superar i vèncer la salut física, mental i espiritual. Això es converteix en la base de la doctrina de l'Escola de la Terra.
Digestió feble en l'àmbit físic, condueix a l'esgotament i apatia amb la pèrdua de gana, diarrea i prolapse visceral.


I té tot el sentit encara ara, ja que si gaudim d'un bon sistema digestiu, ens permet que el metge pugui treballar d’una forma més ràpida, ja que una cosa és el que el metge vulgui fer i l’altra el que el pacient accepti.
L’energia immediata i la generació de sang és creada pel centre del cos, això què vol dir? L’energia immediata sorgeix del metabolisme dels aliments i la respiració, cada cop que el nostre cos metabolitza, és la Melsa qui està treballant. El cos està en constant canvi i la Melsa és la que va transformant, el menjar, que la Xue nodreixi els ossos, els músculs, que les cèl·lules oxigenin, mutin…
A més, com hem dit la Melsa ingereix la informació, les emocions; però també les ha de transformar. Una Melsa amb poca energia es converteix amb una Melsa rumiant, no transforma la informació ni les emocions, i queda amb pensaments circulars sense poder resolutiu. I de manera progressiva aquests pensaments circulars, van generant pensaments negatius, agiten el cos, produint un altre síndrome diferent, el Foc Yin. Actualment, ho denominem com a síndromes d'inflamació crònica o respostes autoimmunes.

Així que, el centre del cos és un tresor a cuidar, com ho podem fer per tenir-lo amb bona energia?

- Menjar a hores regulars i les mateixes quantitats, no abusar ni saltar-se un menjar.
- En acabar de menjar, beure un gotet d’aigua tèbia.
- No abusar dels aliments freds de temperatura ni de naturalesa (amanida, fruites tropicals…)
- No acabar els menjars amb fruita.
- Si quan acabem de menjar ens sentim l’abdomen fred, tapar-lo amb una manteta.
- Fer moviment durant el dia (taixi, Qigong,dança, ioga…) sense excedir-se
- Meditar cada dia.
- Tenir relació amb la terra (naturalesa)

Podem observar si el nostre centre funciona bé?

-Si ens sentim amb energia durant el matí.
- El color de la llengua, ha de tenir un rosa sa, viu (sense cap fissura central vertical o horitzontal)
- La manera que el nostre cos fa la digestió (sense sentir distensió abdominal, gasos, dolors…)
- No hem de tenir la necessitat de beure durant la nit.
- La manera que anem al bany. Hem de ser regulars. I la forma de les femtes ha de ser cilíndrica i no desfeta, sense restes de menjar encara per digerir.
- Les dones en edat de menstruar també tenim informació sobre la Melsa. La sang ha de tenir un color viu, sense ser regles abundats.
- Si patim algun prolapse, també aquí veiem que la Melsa li falta energia.

Blanca Muñoz Ametller