8e dia 25/11/15

Meditació

La pràctica de la meditació ens dur a mirar cap a dins, i ens trobam amb la por; que de fet la por és la font de creixement del capoll, la por ha fet que a poc a poc el capoll hagi anat creixent.
Hi ha molt tipus de por, pors grosses, petites, cada u les seves, però la fonamental és la por a la mort. El capoll ha crescut a partir de les pors per protegir-nos de coses quotidianes, per protegir l’ego, i la mort no deixa de ser la mort de l’ego, de la nostra imatge construïda amb el temps.
La imatge que representam amb les actuacions, vestimentes… Ho feim servir per defensar-nos, si miram més endins de la imatge, veim construccions encriptades, que són petites pors; por a no ser acceptats, por a trobar feina… Però mirar en aquesta direcció és la font del creixement espiritual. I aquí ve el que xerràvem de l’actitud, l’actitud també pot ser modificada per desfer el nostre capoll.

Quan trobam una gran por, s'ha de tractar-la amb molta paciència, amb estima. Observar-la fa que no li trobem cap més realitat que la d'un pensament, i aquest pensament té més força perquè és un d’aquells enquistaments que hem teixit per protegir-nos.
Ara bé, per un costat ho veim com una casa difícil o inclús dolorosa, però per altra banda, també és una alliberació, perquè podem arribar a sentir que aquests enquistaments no som nosaltres.
Per exemple, quan discutim tenim por, por a perdre la raó, que de fet és por a la mort, por a la petita mort de l’ego. L’atenció, en aquell moment de la discussió, ens fa veure que en realitat no hi ha res, no hi ha res a perdre, pel qual la relació amb l’ego és irreal, no té una existència pròpia. Aquí veim les dues ments, una ment és la que està en present, l’altre projecte les pors, emocions. Tenim la capacitat d’observar les nostres reaccions amb presència, el que fa que quan ens hem de disculpar o rectificar puguem fer-ho, perquè sabem exactament com ho hem fet. Però no per sentir-nos culpables o per impedir que passi, som humans i d’actuacions a millorar en tindrem, però hem de tractar-nos amb estimació cap a nosaltres mateixos, perquè tot comença per nosaltres.
Adonar-se'n del moment present fa que mirem les nostres reaccions sense implicar-nos. La ment pot estar en el passat o en el futur, en canvi en el present, la ment funcional desapareix, i ens veim des de fora.
La por és la font de la valentia i no desapareixerà, l’hem d’utilitzar, cavalcar a sobre d’ella i deixar-nos impulsar per la seva energia que ens deixa avançar, que no vol dir donar-li força.

A vegades tenim actuacions que no ens agraden de nosaltres mateixos… Sí, però també hem d’aprendre que formen part de nosaltres, no els podem eliminar però si acceptar. Si els reconeixes, els veus a l’exterior. No, realment és a l’interior, perquè som nosaltres que ens ho cream, però no som nosaltres realment.

Açò és difícil! No, és qüestió de temps, atenció i molta paciència. Però ens sentim culpables de tot, jo deman disculpes per tot, vam si arribaré a demanar perdó per néixer! La pràctica vol molta paciència i molta estimació cap a nosaltres mateixos. Però com es fa açò de fer-nos aquestes estimes?// Jo he entès que és tornar a la respiració, és a dir, que quan sentim la por o aquests pensaments, tornes a la respiració, no és així? Exactament!! El que més pot servir és arribar a familiaritzar-se amb la pràctica i no oblidar-nos d’ella. El que no entenc, és com ens hem de tractar amb amor… És veure que és un joc, que és part del capoll. I en qualque moment del dia enganxar el pensament i adonar-se. La pràctica de l'estima també ha de ser física, ens hem de fer abraçades a nosaltres mateixos.

Hi ha un llibre que proposa escriure al final del dia deu frases positives, a jo em va anar molt bé. També està bé, però el més important és fer feina amb el present, hi estem tots en un moment o altre del dia, però no ens donam conta.

Meditació

Repàs:
Miram cap a nosaltres, observant aquells racons ocults, ens trobam amb la por, la por a la pèrdua, a la incomoditat; en definitiva la por a abandonar aquests racons… D'aquí ve aquella frase feta “más vale malo conocido, que bueno por conocer”.
Quan descobrim aquestes parts i ens atrevim a cavalcar a sobre de la por ens sentim bé i vius, quan ens surt una gran por que no sabem resoldre, per açò hi ha psicòlegs.
El que és bàsic per seguir aquest camí és l’absència de culpa i el sentit de l’humor, per poder sentir lleugeresa de les situacions, ja que sabem que són situacions creades per la ment; tot açò més l’estimació cap a un mateix i cap als altres.
Ara he pensat… Que no he parlat de l'amor. L’amor és tot, és el gerro, l’estructura que tot ho abraça, que té la capacitat d’incloure tot el que xerram. La paraula en si pot definir-se de moltes maneres, però de tot el que s’exposa aquí és l’amor.

Meditació




Professor: Jose Bravo

Resum: Blanca Muñoz