Donem tanta importància a la postura perquè d’ella podem saber com està la ment, tenir ment i cos unificat és molt important per la pràctica i també pel dia a dia. La posició del cos condiciona la ment, és a dir, que podem modificar l’estat d’ànim reajustant la nostra postura corporal. La postura ens indica el nostre estat d’energia, i com la modifiquem a la postura? Aquí l’important és tenir consciència de com es troba el cos, posar-li atenció al cos des de dins. D’aquesta manera podem dir que dur atenció a la postura durant la meditació és fàcil, el que hem de fer és observar des de dins, la meditació necessita la perspectiva d’observació correcta per poder dirigir l’atenció.
El dia a dia és molt important, dur la pràctica a cada moment és la finalitat de la pràctica. Açò es fa observant quan estem distrets, i adonar-nos que en aquell moment actuam des del capoll, des de l’embolcall que ens anem teixint d'ençà que som petits. Ara que hi posem l’atenció el que feim és obrir el capoll i tornar a la pràctica d'estar presents.
Veure que tenim aquest capoll és el que ens fa humans, i així ens relacionem amb tot i tothom sense diferenciar res de nosaltres, perquè ens adonem que tot sense aquest embolcall és el mateix. La pràctica de la meditació ens permet anar desfent aquest capoll sense fer-nos mal, sense fer una lluita entre el capoll i un mateix, no el veim com a enemic.
La pràctica d'estar presents, és per exemple, ser conscient quan estem caminant pel carrer que estem allà i no pensant en què farem quan arribem al destí.
Meditació
Ara per veure que no som gaire diferents podríem fer una ronda on cada u expliqui els inconvenients o experiències que té en fer la pràctica.
Quan estic sola m'adon que em moc sense voler i em faig conscient de tornar a la respiració, em va molt bé. I el que també em va bé, és la integració dels sons que abans sentia que em molestaven. La posició de les mans pot variar, si som conscients. El que és més important, és que la meditació ens toqui el cor.
No trob el moment per meditar. Si posem atenció, veim que realment en tenim de temps, encara que siguin 5 min. Però la ment va molt ràpid, i quan estàs fent una activitat ja estàs planificant la següent. He trobat que el matí és el que em va millor, així és com… Feina feta! Realment veig que tens temps!
Si ho he entès bé… Quan érem petits quedàvem mirant sense mirar res en concret, i ara meditem, i entenc que per solucionar les coses no s’ha de rumiar, però és molt difícil. Precisament és açò, solucionar sense pensar, relaxar-nos i intuïtivament resoldre el problema. Jo de petit estaia als núvols, imaginant, però la meditació és trobar el silenci. Ara ens evadim del silenci.
Solucionar els problemes d’aquesta manera ens permet tocar la nostra bondat, i tocar-la fa que puguem veure i sentir la bellesa de tot i de l’altre.
Trobes que abans d’açò s'ha de fer uns previs, pensar o descobrir alguna cosa abans. No, perquè açò és conceptualitzar, i és fer just al revés. No pots plantejar el concepte abans d’arribar al nucli, perquè així estàs cosint més capoll. Idò així quina definició li dónes a la ment? Hi ha dues ments, la que dialoga que té relació amb l’ego, i una ment més profunda, que ens dóna la capacitat de veure l’altre. La segona és la que ens ajuda i la primera és la que ens distreu. Però hem de mirar les causes. Sí, però no conceptualitzant. Anant cap al ser.
La meva ment està contant fins a 35… Però el meu cos està inquiet. Idò deixa que el cos també es mogui. Nosaltres posam la meditació i deixam que a poc a poc les coses es posin en el seu lloc.
Recordau: durant el dia dur consciència en el moment, i anar tocant i amollant les emocions o pensaments que ens sorgeixen, així ens anem familiaritzant.
Meditació
Professor: José Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada