Comencem amb una meditació, mentre repassem la postura,
l’atenció.
Meditació
L’atenció és el punt més important de la meditació, a què posem atenció?
- Postura
- Sentir: el que hi ha, el fred, la calor. Sentim el contacte amb la terra mitjançant la postura. Sentim renous. En el moment que ens despistem d’aquest sentir és un indici que hem perdut l’atenció, i tornem a la respiració.
- Vida: a través de la respiració ens sentim vius i la respiració fa de contrapès als pensaments, d’aquesta manera tenim l’experiència d’estar vius i així podem apreciar el que som.
- Ment: estem atents a la ment que observa la ment, perquè realment quan meditem ens adonem que hi ha una ment que ens permet observar els pensaments, així podem dir que hi ha una ment observadora a la qual és a la que prestem atenció. Som el cor que observa; el cor que dialoga, segueix els pensaments i sentiments, ens fa distreure, l’atenció desapareix i ens oblidem que estaiem meditant.
- Esforç: és bàsic sentir que hi posem un esforç, però aquest esforç no és un càstig ni obligació, l’esforç és generat per la nostra motivació.
La motivació no és un concepte per escriure un llibre, sinó per sentir què fem aquí, i l’esforç apareix en qualsevol moment del dia, a casa, al carrer… L’esforç també va unit als impediments (explicat el dia anterior) i en el cas que apareguin la clau està amb la motivació.
Meditació
La meditació ens porta a la no evasió, estem rodejats d’evasions, i no és que siguin dolentes, sinó que hem de ser conscients que ens estem evadint i d’aquesta manera no hi ha evasions perquè hi prestem atenció.
Durant la meditació ens poden sorgir emocions, les quals a vegades ens impedeixen arribar a la cadira de meditar, perquè ens atabalem, però hem d’entendre que aquell moment seria el millor per meditar! Quan meditant ens sorgeixen emocions les sentim, però no els donem força ni els seguim, si ho féssim, entraríem dins un remolí de pensaments. La forma de tractar aquestes emocions és sentint-les, tocant-les i les amollem, sense jutjar. Les emocions no són nostres i la meditació ens dóna l’experiència de l’espai que hi ha entre l’emoció i nosaltres.
Meditació
L’atenció és el punt més important de la meditació, a què posem atenció?
- Postura
- Sentir: el que hi ha, el fred, la calor. Sentim el contacte amb la terra mitjançant la postura. Sentim renous. En el moment que ens despistem d’aquest sentir és un indici que hem perdut l’atenció, i tornem a la respiració.
- Vida: a través de la respiració ens sentim vius i la respiració fa de contrapès als pensaments, d’aquesta manera tenim l’experiència d’estar vius i així podem apreciar el que som.
- Ment: estem atents a la ment que observa la ment, perquè realment quan meditem ens adonem que hi ha una ment que ens permet observar els pensaments, així podem dir que hi ha una ment observadora a la qual és a la que prestem atenció. Som el cor que observa; el cor que dialoga, segueix els pensaments i sentiments, ens fa distreure, l’atenció desapareix i ens oblidem que estaiem meditant.
- Esforç: és bàsic sentir que hi posem un esforç, però aquest esforç no és un càstig ni obligació, l’esforç és generat per la nostra motivació.
La motivació no és un concepte per escriure un llibre, sinó per sentir què fem aquí, i l’esforç apareix en qualsevol moment del dia, a casa, al carrer… L’esforç també va unit als impediments (explicat el dia anterior) i en el cas que apareguin la clau està amb la motivació.
Meditació
La meditació ens porta a la no evasió, estem rodejats d’evasions, i no és que siguin dolentes, sinó que hem de ser conscients que ens estem evadint i d’aquesta manera no hi ha evasions perquè hi prestem atenció.
Durant la meditació ens poden sorgir emocions, les quals a vegades ens impedeixen arribar a la cadira de meditar, perquè ens atabalem, però hem d’entendre que aquell moment seria el millor per meditar! Quan meditant ens sorgeixen emocions les sentim, però no els donem força ni els seguim, si ho féssim, entraríem dins un remolí de pensaments. La forma de tractar aquestes emocions és sentint-les, tocant-les i les amollem, sense jutjar. Les emocions no són nostres i la meditació ens dóna l’experiència de l’espai que hi ha entre l’emoció i nosaltres.
Per què dius que l’emoció no són nosaltres?
Les emocions són ego, si ho veus així, pots sentir l’espai. Perquè la ment és nostra i els pensaments també, però no ens identifiquem amb ells
Meditació
Aspectes que durant la vida volem evitar o tapar, poden sorgir durant la meditació, i ho fem com hem explicat: les sentim, tenim l’experiència i ho deixem anar sense jutjar, tornant a la respiració. Si ens sentim empipats, per exemple, tornar a la respiració ens calma la ment i l’empipament va perdent força, perquè realment no existeix.
Les emocions són ego, si ho veus així, pots sentir l’espai. Perquè la ment és nostra i els pensaments també, però no ens identifiquem amb ells
Meditació
Aspectes que durant la vida volem evitar o tapar, poden sorgir durant la meditació, i ho fem com hem explicat: les sentim, tenim l’experiència i ho deixem anar sense jutjar, tornant a la respiració. Si ens sentim empipats, per exemple, tornar a la respiració ens calma la ment i l’empipament va perdent força, perquè realment no existeix.
Per jo és el més difícil… Quan hem après que tot s’ha de
lluitar, que si alguna cosa no ens agrada, hem de lluitar contra ella per fer
que ens agradi i ara sentir que “només” ens hem de relaxar. Ho trobo molt complicat.
Hem de canviar patrons, i deixar les coses tal com estan, perquè realment no estan tan malament. D’aquesta manera ho podem acceptar i viure amb presència.
Meditar és justament açò, sembla una bestiesa… Però ens fa observar la relativitat de l’assumpte, d’aquesta manera calmem la ment i així es desfà l’emoció.
Si cerquem l’origen de l’emoció de l’enfado, no trobem res més que un contratemps, una cosa que no comptàvem, però si agafem l’emoció i pensem: això és molt important! Tenim un problema, hem deixat que l’emoció agafi força i creixi com una bolla de neu.
La vida és acceptar i veure, apreciar-nos i apreciar tot el que ens envolta.
Meditació
Repàs de l’altre dia. Tenim els impediments que són:
Vessa: és un impediment dels primers que experimentem, i el seu antídot és la motivació i l’esforç, i l’esforç no és només per a nosaltres sinó pel benefici de tot el món.
Oblid: podem oblidar-nos de meditar o oblidar-nos de la tècnica mentre meditem. I no passa res si ens trobem a mitja meditació pensant en qualsevol cosa, perquè a vegades podem veure una persona que medita però realment està pensant en la llista de la compra!, ja sabem que hem de fer, tornar a la respiració. A vegades tenim la ment exagerada, a dintre d’un remolí de pensaments, ho veiem i tornem a la respiració. El descuid de meditar, també ens condueix a l'impediment d'oblidar, hem de crear l’hàbit i familiaritzar-nos amb la pràctica.
L’avorriment: els impediments no hi són per dur una lluita contra ells, formen part de la pràctica, i per això es diu pràctica, perquè si no fes falta practicar la tècnica ja no seria una tècnica, seria una manera de fer.
Hem de canviar patrons, i deixar les coses tal com estan, perquè realment no estan tan malament. D’aquesta manera ho podem acceptar i viure amb presència.
Meditar és justament açò, sembla una bestiesa… Però ens fa observar la relativitat de l’assumpte, d’aquesta manera calmem la ment i així es desfà l’emoció.
Si cerquem l’origen de l’emoció de l’enfado, no trobem res més que un contratemps, una cosa que no comptàvem, però si agafem l’emoció i pensem: això és molt important! Tenim un problema, hem deixat que l’emoció agafi força i creixi com una bolla de neu.
La vida és acceptar i veure, apreciar-nos i apreciar tot el que ens envolta.
Meditació
Repàs de l’altre dia. Tenim els impediments que són:
Vessa: és un impediment dels primers que experimentem, i el seu antídot és la motivació i l’esforç, i l’esforç no és només per a nosaltres sinó pel benefici de tot el món.
Oblid: podem oblidar-nos de meditar o oblidar-nos de la tècnica mentre meditem. I no passa res si ens trobem a mitja meditació pensant en qualsevol cosa, perquè a vegades podem veure una persona que medita però realment està pensant en la llista de la compra!, ja sabem que hem de fer, tornar a la respiració. A vegades tenim la ment exagerada, a dintre d’un remolí de pensaments, ho veiem i tornem a la respiració. El descuid de meditar, també ens condueix a l'impediment d'oblidar, hem de crear l’hàbit i familiaritzar-nos amb la pràctica.
L’avorriment: els impediments no hi són per dur una lluita contra ells, formen part de la pràctica, i per això es diu pràctica, perquè si no fes falta practicar la tècnica ja no seria una tècnica, seria una manera de fer.
I un punt molt important! No agafar-nos la tècnica ni a
nosaltres mateixos amb molta serietat, la meditació vol sentit de l’humor. Per
tornar a la respiració no pensem: "Un altre cop… Uf! Sóc un cas!"
Així ens diem a nosaltres mateixos que som beneits; i anem a tot el contrari, a
sentir-nos dignes de poder-nos equivocar i aprendre.
Son: la tècnica per despistar-la és respirar més profund i/o aixecar la vista per tenir una visió més perifèrica. A vegades va unida a l’avorriment el qual ens pot despertar la intel·ligència.
Son: la tècnica per despistar-la és respirar més profund i/o aixecar la vista per tenir una visió més perifèrica. A vegades va unida a l’avorriment el qual ens pot despertar la intel·ligència.
Professor: José Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada