6e dia 11/11/15

Comencem amb meditació guiada amb la postura.

La meditació és una pràctica diària que ens fa presents cada moment del dia. I quan feim la pràctica asseguda hem de prestar atenció els pensaments i també a la respiració. Quan els pensaments estan tranquils ens podem adonar que en l'instant entre l’exhalació i la inspiració hi ha un espai de temps on trobam silenci, una pau interior, la pau de l’esperit. Aquí hi podem trobar la nostra naturalesa, que és la bondat fonamental. I està molt bé crear l’espai per la pràctica asseguda, però és moltíssim important recordar la bondat fonamental durant el dia.
Saber distingir entre distracció i atenció. Durant el dia donam atenció al cos, a la postura. La postura també ens aixeca la moral. El cos ens ajuda a connectar amb el present, i la ment ens ajuda a connectar amb el cor.
Si la ment està molt dispersa, podem fer servir la tècnica de contar fins a deu, sabent que açò és un truc, no és meditar. I també podem fer servir el cos, tenint una bona postura la ment també es pot calmar.

Meditació

Durant la meditació apareixen emocions, el que hem de fer és sentir-la, tocar-la, notar la seva textura, la seva força i després deixar-la anar. Açò ens permet trobar la nostra essència. Durant el dia apareixen també emocions, i coneixent aquesta pràctica també l’aplicam. Si intentem anar al darrere de l’emoció, hi trobam la vacuïtat, la vacuïtat no és buida.

Les emocions fortes són com el joc de les punyades de les fires, pugen i baixen, i després no passa res més. Però la pràctica ens permet veure des de fora l’emoció, sentir-la, però no seguir-la.

Un punt molt important i tal vegada un poc estrany, és veure el món com a sagrat. Tot és sagrat, totes les persones són sagrades, i mirar-ho tot així ens fa veure totes les coses bàsicament bones.
Viure amb el cor obert, sense identificar-nos amb l’emoció, sinó connectant amb l’essència i veure que tot és sagrat. Crear-nos l’espai per poder-ho sentir, forma part de deixar descobert una cosa que realment som.

Quan xerres de l’emoció, d’amollar-la no és fàcil açò, sempre som reactius a elles. Com es fa per amollar-les, si tenc pena, ho he de reconèixer i no tenir-la? Les sents, les vius, et relaxes i a poc a poc es desfan. Les emocions no són negatives, sentim per exemple el dolor al cor però no entres en els pensaments. És difícil! Sí que ho és. Evitar està enganxat, és una pràctica lenta i creix de forma natural. És normal tenir una emoció i una reacció física? Tothom està aquí tranquil, i jo ara he sentit una emoció i m’he posat a suar… Hem après a ser grans dissimulats, però tenir emocions en el fons és positiu, elles són la causa del nostre creixement. Es diu en el budisme que hi ha un sector del samsara que són "devas", que no tenen cap problema, i són feliços i beneits a l’hora.

I si els pensaments són obsessius? El millor que podem fer és practicar. Jo a vegades al canvi per un altre. També si fas pràctica asseguda, pots contar fins a cent si fa falta! També el que pots fer és canviar de postura. I recordar que els pensaments obsessius són part del capoll. Tenir paciència i saber que la pràctica no és una fórmula màgica.

I es pot canviar una emoció per una altra? Jo crec que no. Hem d’anar de cara amb cada emoció, hem de deixar sentir l’emoció autèntica, ja que sinó surt ara, sortirà en un altre moment.

L’essència de la nostra ment és claredat, tranquilitat i alegria. Sentir les emocions ens fa ser valents.

A jo em va molt bé escriure. Quan tenc una emoció ho escric, hi arrib a un punt que sé d’on ve i després em dic de tot! Menys al darrer que has dit està bé. Està bé la part on no et centres amb l’emoció i li dónes lleugeresa.

Meditació




Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz