7e dia 18/11/15

Meditació

Quan meditam no perseguim la respiració, sinó que som respiració
Sempre repetim el mateix, però el punt essencial és l’atenció.
Hem xerrat del capoll que anam teixint des de petits, i ara anirem descobrint com l’hem d’anar rompent:
Durant el dia tenim moments d’atenció, encara que siguin inconscients, és el nostre natural, però no sabem desguarnir entre moments conscients i inconscients, quan tenim presència i quan no.

L’únic que existeix és el present. En el present tenim el pensament i l’emoció instantània, que com vam xerrar la setmana passada, hem de tocar i amollar. Tocar, vol dir viure plenament el moment, no l’evitam ni manipulam. I amollar, vol dir relaxar-nos i no rebutjar, senzillament no ens hi aferram ni seguim. Encara que tots tenim pensaments obsessius no ens deixam endur per ells, sense jutjar ni jutjar-nos, arribant a l'equanimitat.

Acceptar les coses com vénen, ho veig molt difícil. No és difícil, és natural. La dificultat resideix en la mateixa qualificació que l'hi atorgam, difícil, és un pensament.

Jo diria que açò és com un entrenament. Sí, és com fer peces. A poc a poc creix l’espai de forma natural. Els músculs es creen amb la pràctica. Que la dificultat no ens impedeixi fer la pràctica.

I si els sentiments o emocions tornen? La nostra ment és molt persistent!

Per solucionar les coses tenim un altre hàbit. La manera de fer-ho és practicant. La setmana passada hi havia una energia neta i es crea a partir de la pràctica, el primer dia no hi era, i és a partir de practicar i practicar… Ho intentarem.

La nostra naturalesa de petits ja ho era així. Sí, però no ho hem de prendre com una feina, és un ressorgiment del qual som.
La tendència és centrar-nos amb el que volem ser i com no volem ser. I ara podem saber com som en realitat a través de l’atenció, a través de la bondat fonamental.

Si no amollam les emocions, és fatal, perquè ens surt amb una energia que no és ni la que sentim. I... la comparació que feies abans amb fer art i l’atenció de la meditació. Sí, però hem de saber distingir entre atenció i dispersió. Perquè si no volem després tornar a l’atenció d’una manera forçada. Jo pens que tots som artistes. Sí, però no és només voler.

Meditació

Mantenir la motivació present per recordar-la quan sorgeix un impediment per meditar, és important. I observar-la com s’ha anat afilant, al primer dia era una motivació i ara és diferent. A l’inici no sabem exactament a què ens referim quan cercam cada u la seva motivació, ja que encara no coneixem què és la pràctica de la meditació, però ara ja ho tenim un poc més definit.

Tenim la capacitat de sorpresa, estar amb el cor obert. Ens fa estar units amb tot el que ens envolta, sentir que tot és sagrat. Aquesta capacitat ens fa viure i fer les coses de diferent manera, per exemple posar taula, sentint que el que feim és sagrat, la taula queda col·locada diferent que els altres dies. Aquesta manera de fer i sentir, ens ajuda a tenir una presència amb tot el que feim.
Hi ha un llibre que explica que tot el camí és sagrat, i no és res màgic, és una sensació de benestar que tots tenim a dins. I aquest sagrat no és intocable, més aviat és apreciat.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz