Meditació
El darrer dia es va crear un ambient molt polit.
Mostrar la presència que tenim a l’interior, que no és
mostrar la personalitat, sinó fer-la tornar transparent, extreure la bondat
brindant-la a l’exterior. És un camí de dins cap a fora, ho podem emprar, sí,
però la intenció és dur l’atenció a l’interior i d’aquesta manera que il·lumini
l’exterior, deixant el cor obert. Obrir el cor és un repte, que ens fa por,
però la por és que alguna cosa exterior ens faci mal, i açò és impossible. Fer
aquesta invocació ens desprèn de les falses seguretats i ens deixa a la vista
els nostres “automàtics”.
Percebre la nostra lluminositat ens permet veure un
pensament lluminós, hi ha un proverbi Zen que diu: “Primer pensament, bon
pensament”. Són els pensaments no verbals. També podem percebre la lluminositat
que ens envolta, els Dralas per
exemple, són coses belles de la naturalesa i ens criden l’atenció. Estar en el
present, abaixant el volum de la ràdio, ens deixa escoltar el primer pensament
o percebre els Dralas, i funcionar amb la nostra pròpia
intuïció. Si açò volem que sigui natural per nosaltres ho hem de recordar.
Cada setmana dius el mateix, viure el present, viure la
vida de manera conscient. Per què és just així, tots els punts ens duen
allà mateix. Primer present, després presència, després qui és la presència?
Qui observa l’observador? Veure que al final no hi ha ningú, però açò cal
descobrir-ho. La ment queda en calma quan duim l’atenció a l’aquí i a l'ara, i
poder-ho aplicar en la meditació en acció observant que en tot, l’atenció és el
nucli. Tenim la ment en el passat i el futur. Sí, però
així com passa la setmana ho oblidam… Una bona cosa és anar deixant
ferratines per casa, que ens recordin.
Meditació
Hem de baixar la
ment al cor, a occident som molt mentals. Quan meditam duim l’atenció al cor.
Quan ens referim a nosaltres mateixos i deim: “jo”, ens assenyalem el pit. Però
la ment no existeix a un lloc concret, en canvi assenyalam el cervell. En la
meditació en acció és molt útil dur l’atenció secundària allà on repica la
respiració, que és allà on ubicam el nucli de la nostra existència que ho sentim a l’alçada del pit.
Meditació
Professor: José Bravo
Resum: Blanca Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada