8e dia 25/11/15

Meditació

La pràctica de la meditació ens dur a mirar cap a dins, i ens trobam amb la por; que de fet la por és la font de creixement del capoll, la por ha fet que a poc a poc el capoll hagi anat creixent.
Hi ha molt tipus de por, pors grosses, petites, cada u les seves, però la fonamental és la por a la mort. El capoll ha crescut a partir de les pors per protegir-nos de coses quotidianes, per protegir l’ego, i la mort no deixa de ser la mort de l’ego, de la nostra imatge construïda amb el temps.
La imatge que representam amb les actuacions, vestimentes… Ho feim servir per defensar-nos, si miram més endins de la imatge, veim construccions encriptades, que són petites pors; por a no ser acceptats, por a trobar feina… Però mirar en aquesta direcció és la font del creixement espiritual. I aquí ve el que xerràvem de l’actitud, l’actitud també pot ser modificada per desfer el nostre capoll.

Quan trobam una gran por, s'ha de tractar-la amb molta paciència, amb estima. Observar-la fa que no li trobem cap més realitat que la d'un pensament, i aquest pensament té més força perquè és un d’aquells enquistaments que hem teixit per protegir-nos.
Ara bé, per un costat ho veim com una casa difícil o inclús dolorosa, però per altra banda, també és una alliberació, perquè podem arribar a sentir que aquests enquistaments no som nosaltres.
Per exemple, quan discutim tenim por, por a perdre la raó, que de fet és por a la mort, por a la petita mort de l’ego. L’atenció, en aquell moment de la discussió, ens fa veure que en realitat no hi ha res, no hi ha res a perdre, pel qual la relació amb l’ego és irreal, no té una existència pròpia. Aquí veim les dues ments, una ment és la que està en present, l’altre projecte les pors, emocions. Tenim la capacitat d’observar les nostres reaccions amb presència, el que fa que quan ens hem de disculpar o rectificar puguem fer-ho, perquè sabem exactament com ho hem fet. Però no per sentir-nos culpables o per impedir que passi, som humans i d’actuacions a millorar en tindrem, però hem de tractar-nos amb estimació cap a nosaltres mateixos, perquè tot comença per nosaltres.
Adonar-se'n del moment present fa que mirem les nostres reaccions sense implicar-nos. La ment pot estar en el passat o en el futur, en canvi en el present, la ment funcional desapareix, i ens veim des de fora.
La por és la font de la valentia i no desapareixerà, l’hem d’utilitzar, cavalcar a sobre d’ella i deixar-nos impulsar per la seva energia que ens deixa avançar, que no vol dir donar-li força.

A vegades tenim actuacions que no ens agraden de nosaltres mateixos… Sí, però també hem d’aprendre que formen part de nosaltres, no els podem eliminar però si acceptar. Si els reconeixes, els veus a l’exterior. No, realment és a l’interior, perquè som nosaltres que ens ho cream, però no som nosaltres realment.

Açò és difícil! No, és qüestió de temps, atenció i molta paciència. Però ens sentim culpables de tot, jo deman disculpes per tot, vam si arribaré a demanar perdó per néixer! La pràctica vol molta paciència i molta estimació cap a nosaltres mateixos. Però com es fa açò de fer-nos aquestes estimes?// Jo he entès que és tornar a la respiració, és a dir, que quan sentim la por o aquests pensaments, tornes a la respiració, no és així? Exactament!! El que més pot servir és arribar a familiaritzar-se amb la pràctica i no oblidar-nos d’ella. El que no entenc, és com ens hem de tractar amb amor… És veure que és un joc, que és part del capoll. I en qualque moment del dia enganxar el pensament i adonar-se. La pràctica de l'estima també ha de ser física, ens hem de fer abraçades a nosaltres mateixos.

Hi ha un llibre que proposa escriure al final del dia deu frases positives, a jo em va anar molt bé. També està bé, però el més important és fer feina amb el present, hi estem tots en un moment o altre del dia, però no ens donam conta.

Meditació

Repàs:
Miram cap a nosaltres, observant aquells racons ocults, ens trobam amb la por, la por a la pèrdua, a la incomoditat; en definitiva la por a abandonar aquests racons… D'aquí ve aquella frase feta “más vale malo conocido, que bueno por conocer”.
Quan descobrim aquestes parts i ens atrevim a cavalcar a sobre de la por ens sentim bé i vius, quan ens surt una gran por que no sabem resoldre, per açò hi ha psicòlegs.
El que és bàsic per seguir aquest camí és l’absència de culpa i el sentit de l’humor, per poder sentir lleugeresa de les situacions, ja que sabem que són situacions creades per la ment; tot açò més l’estimació cap a un mateix i cap als altres.
Ara he pensat… Que no he parlat de l'amor. L’amor és tot, és el gerro, l’estructura que tot ho abraça, que té la capacitat d’incloure tot el que xerram. La paraula en si pot definir-se de moltes maneres, però de tot el que s’exposa aquí és l’amor.

Meditació




Professor: Jose Bravo

Resum: Blanca Muñoz

7e dia 18/11/15

Meditació

Quan meditam no perseguim la respiració, sinó que som respiració
Sempre repetim el mateix, però el punt essencial és l’atenció.
Hem xerrat del capoll que anam teixint des de petits, i ara anirem descobrint com l’hem d’anar rompent:
Durant el dia tenim moments d’atenció, encara que siguin inconscients, és el nostre natural, però no sabem desguarnir entre moments conscients i inconscients, quan tenim presència i quan no.

L’únic que existeix és el present. En el present tenim el pensament i l’emoció instantània, que com vam xerrar la setmana passada, hem de tocar i amollar. Tocar, vol dir viure plenament el moment, no l’evitam ni manipulam. I amollar, vol dir relaxar-nos i no rebutjar, senzillament no ens hi aferram ni seguim. Encara que tots tenim pensaments obsessius no ens deixam endur per ells, sense jutjar ni jutjar-nos, arribant a l'equanimitat.

Acceptar les coses com vénen, ho veig molt difícil. No és difícil, és natural. La dificultat resideix en la mateixa qualificació que l'hi atorgam, difícil, és un pensament.

Jo diria que açò és com un entrenament. Sí, és com fer peces. A poc a poc creix l’espai de forma natural. Els músculs es creen amb la pràctica. Que la dificultat no ens impedeixi fer la pràctica.

I si els sentiments o emocions tornen? La nostra ment és molt persistent!

Per solucionar les coses tenim un altre hàbit. La manera de fer-ho és practicant. La setmana passada hi havia una energia neta i es crea a partir de la pràctica, el primer dia no hi era, i és a partir de practicar i practicar… Ho intentarem.

La nostra naturalesa de petits ja ho era així. Sí, però no ho hem de prendre com una feina, és un ressorgiment del qual som.
La tendència és centrar-nos amb el que volem ser i com no volem ser. I ara podem saber com som en realitat a través de l’atenció, a través de la bondat fonamental.

Si no amollam les emocions, és fatal, perquè ens surt amb una energia que no és ni la que sentim. I... la comparació que feies abans amb fer art i l’atenció de la meditació. Sí, però hem de saber distingir entre atenció i dispersió. Perquè si no volem després tornar a l’atenció d’una manera forçada. Jo pens que tots som artistes. Sí, però no és només voler.

Meditació

Mantenir la motivació present per recordar-la quan sorgeix un impediment per meditar, és important. I observar-la com s’ha anat afilant, al primer dia era una motivació i ara és diferent. A l’inici no sabem exactament a què ens referim quan cercam cada u la seva motivació, ja que encara no coneixem què és la pràctica de la meditació, però ara ja ho tenim un poc més definit.

Tenim la capacitat de sorpresa, estar amb el cor obert. Ens fa estar units amb tot el que ens envolta, sentir que tot és sagrat. Aquesta capacitat ens fa viure i fer les coses de diferent manera, per exemple posar taula, sentint que el que feim és sagrat, la taula queda col·locada diferent que els altres dies. Aquesta manera de fer i sentir, ens ajuda a tenir una presència amb tot el que feim.
Hi ha un llibre que explica que tot el camí és sagrat, i no és res màgic, és una sensació de benestar que tots tenim a dins. I aquest sagrat no és intocable, més aviat és apreciat.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

6e dia 11/11/15

Comencem amb meditació guiada amb la postura.

La meditació és una pràctica diària que ens fa presents cada moment del dia. I quan feim la pràctica asseguda hem de prestar atenció els pensaments i també a la respiració. Quan els pensaments estan tranquils ens podem adonar que en l'instant entre l’exhalació i la inspiració hi ha un espai de temps on trobam silenci, una pau interior, la pau de l’esperit. Aquí hi podem trobar la nostra naturalesa, que és la bondat fonamental. I està molt bé crear l’espai per la pràctica asseguda, però és moltíssim important recordar la bondat fonamental durant el dia.
Saber distingir entre distracció i atenció. Durant el dia donam atenció al cos, a la postura. La postura també ens aixeca la moral. El cos ens ajuda a connectar amb el present, i la ment ens ajuda a connectar amb el cor.
Si la ment està molt dispersa, podem fer servir la tècnica de contar fins a deu, sabent que açò és un truc, no és meditar. I també podem fer servir el cos, tenint una bona postura la ment també es pot calmar.

Meditació

Durant la meditació apareixen emocions, el que hem de fer és sentir-la, tocar-la, notar la seva textura, la seva força i després deixar-la anar. Açò ens permet trobar la nostra essència. Durant el dia apareixen també emocions, i coneixent aquesta pràctica també l’aplicam. Si intentem anar al darrere de l’emoció, hi trobam la vacuïtat, la vacuïtat no és buida.

Les emocions fortes són com el joc de les punyades de les fires, pugen i baixen, i després no passa res més. Però la pràctica ens permet veure des de fora l’emoció, sentir-la, però no seguir-la.

Un punt molt important i tal vegada un poc estrany, és veure el món com a sagrat. Tot és sagrat, totes les persones són sagrades, i mirar-ho tot així ens fa veure totes les coses bàsicament bones.
Viure amb el cor obert, sense identificar-nos amb l’emoció, sinó connectant amb l’essència i veure que tot és sagrat. Crear-nos l’espai per poder-ho sentir, forma part de deixar descobert una cosa que realment som.

Quan xerres de l’emoció, d’amollar-la no és fàcil açò, sempre som reactius a elles. Com es fa per amollar-les, si tenc pena, ho he de reconèixer i no tenir-la? Les sents, les vius, et relaxes i a poc a poc es desfan. Les emocions no són negatives, sentim per exemple el dolor al cor però no entres en els pensaments. És difícil! Sí que ho és. Evitar està enganxat, és una pràctica lenta i creix de forma natural. És normal tenir una emoció i una reacció física? Tothom està aquí tranquil, i jo ara he sentit una emoció i m’he posat a suar… Hem après a ser grans dissimulats, però tenir emocions en el fons és positiu, elles són la causa del nostre creixement. Es diu en el budisme que hi ha un sector del samsara que són "devas", que no tenen cap problema, i són feliços i beneits a l’hora.

I si els pensaments són obsessius? El millor que podem fer és practicar. Jo a vegades al canvi per un altre. També si fas pràctica asseguda, pots contar fins a cent si fa falta! També el que pots fer és canviar de postura. I recordar que els pensaments obsessius són part del capoll. Tenir paciència i saber que la pràctica no és una fórmula màgica.

I es pot canviar una emoció per una altra? Jo crec que no. Hem d’anar de cara amb cada emoció, hem de deixar sentir l’emoció autèntica, ja que sinó surt ara, sortirà en un altre moment.

L’essència de la nostra ment és claredat, tranquilitat i alegria. Sentir les emocions ens fa ser valents.

A jo em va molt bé escriure. Quan tenc una emoció ho escric, hi arrib a un punt que sé d’on ve i després em dic de tot! Menys al darrer que has dit està bé. Està bé la part on no et centres amb l’emoció i li dónes lleugeresa.

Meditació




Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

5e dia 4/11/15

Comencem amb una meditació, mentre recordem la postura.


Donem tanta importància a la postura perquè d’ella podem saber com està la ment, tenir ment i cos unificat és molt important per la pràctica i també pel dia a dia. La posició del cos condiciona la ment, és a dir, que podem modificar l’estat d’ànim reajustant la nostra postura corporal. La postura ens indica el nostre estat d’energia, i com la modifiquem a la postura? Aquí l’important és tenir consciència de com es troba el cos, posar-li atenció al cos des de dins. D’aquesta manera podem dir que dur atenció a la postura durant la meditació és fàcil, el que hem de fer és observar des de dins, la meditació necessita la perspectiva d’observació correcta per poder dirigir l’atenció.
El dia a dia és molt important, dur la pràctica a cada moment és la finalitat de la pràctica. Açò es fa observant quan estem distrets, i adonar-nos que en aquell moment actuam des del capoll, des de l’embolcall que ens anem teixint d'ençà que som petits. Ara que hi posem l’atenció el que feim és obrir el capoll i tornar a la pràctica d'estar presents.
Veure que tenim aquest capoll és el que ens fa humans, i així ens relacionem amb tot i tothom sense diferenciar res de nosaltres, perquè ens adonem que tot sense aquest embolcall és el mateix. La pràctica de la meditació ens permet anar desfent aquest capoll sense fer-nos mal, sense fer una lluita entre el capoll i un mateix, no el veim com a enemic.
La pràctica d'estar presents, és per exemple, ser conscient quan estem caminant pel carrer que estem allà i no pensant en què farem quan arribem al destí.

Meditació

Ara per veure que no som gaire diferents podríem fer una ronda on cada u expliqui els inconvenients o experiències que té en fer la pràctica.


Quan estic sola m'adon que em moc sense voler i em faig conscient de tornar a la respiració, em va molt bé. I el que també em va bé, és la integració dels sons que abans sentia que em molestaven. La posició de les mans pot variar, si som conscients. El que és més important, és que la meditació ens toqui el cor.


No trob el moment per meditar. Si posem atenció, veim que realment en tenim de temps, encara que siguin 5 min. Però la ment va molt ràpid, i quan estàs fent una activitat ja estàs planificant la següent. He trobat que el matí és el que em va millor, així és com… Feina feta! Realment veig que tens temps!
Si ho he entès bé… Quan érem petits quedàvem mirant sense mirar res en concret, i ara meditem, i entenc que per solucionar les coses no s’ha de rumiar, però és molt difícil. Precisament és açò, solucionar sense pensar, relaxar-nos i intuïtivament resoldre el problema. Jo de petit estaia als núvols, imaginant, però la meditació és trobar el silenci. Ara ens evadim del silenci.
Solucionar els problemes d’aquesta manera ens permet tocar la nostra bondat, i tocar-la fa que puguem veure i sentir la bellesa de tot i de l’altre.


Trobes que abans d’açò s'ha de fer uns previs, pensar o descobrir alguna cosa abans. No, perquè açò és conceptualitzar, i és fer just al revés. No pots plantejar el concepte abans d’arribar al nucli, perquè així estàs cosint més capoll. Idò així quina definició li dónes a la ment? Hi ha dues ments, la que dialoga que té relació amb l’ego, i una ment més profunda, que ens dóna la capacitat de veure l’altre. La segona és la que ens ajuda i la primera és la que ens distreu. Però hem de mirar les causes. Sí, però no conceptualitzant. Anant cap al ser.


La meva ment està contant fins a 35… Però el meu cos està inquiet. Idò deixa que el cos també es mogui. Nosaltres posam la meditació i deixam que a poc a poc les coses es posin en el seu lloc.


Recordau: durant el dia dur consciència en el moment, i anar tocant i amollant les emocions o pensaments que ens sorgeixen, així ens anem familiaritzant.

Meditació




Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

4t dia 28/10/15

Comencem amb una meditació, mentre repassem la postura, l’atenció.

Meditació

L’atenció és el punt més important de la meditació, a què posem atenció?
- Postura
- Sentir: el que hi ha, el fred, la calor. Sentim el contacte amb la terra mitjançant la postura. Sentim renous. En el moment que ens despistem d’aquest sentir és un indici que hem perdut l’atenció, i tornem a la respiració.
- Vida: a través de la respiració ens sentim vius i la respiració fa de contrapès als pensaments, d’aquesta manera tenim l’experiència d’estar vius i així podem apreciar el que som.
- Ment: estem atents a la ment que observa la ment, perquè realment quan meditem ens adonem que hi ha una ment que ens permet observar els pensaments, així podem dir que hi ha una ment observadora a la qual és a la que prestem atenció. Som el cor que observa; el cor que dialoga, segueix els pensaments i sentiments, ens fa distreure, l’atenció desapareix i ens oblidem que estaiem meditant.
- Esforç: és bàsic sentir que hi posem un esforç, però aquest esforç no és un càstig ni obligació, l’esforç és generat per la nostra motivació.

La motivació no és un concepte per escriure un llibre, sinó per sentir què fem aquí, i l’esforç apareix en qualsevol moment del dia, a casa, al carrer… L’esforç també va unit als impediments (explicat el dia anterior) i en el cas que apareguin la clau està amb la motivació.

Meditació

La meditació ens porta a la no evasió, estem rodejats d’evasions, i no és que siguin dolentes, sinó que hem de ser conscients que ens estem evadint i d’aquesta manera no hi ha evasions perquè hi prestem atenció.
Durant la meditació ens poden sorgir emocions, les quals a vegades ens impedeixen arribar a la cadira de meditar, perquè ens atabalem, però hem d’entendre que aquell moment seria el millor per meditar! Quan meditant ens sorgeixen emocions les sentim, però no els donem força ni els seguim, si ho féssim, entraríem dins un remolí de pensaments. La forma de tractar aquestes emocions és sentint-les, tocant-les i les amollem, sense jutjar. Les emocions no són nostres i la meditació ens dóna l’experiència de l’espai que hi ha entre l’emoció i nosaltres.

Per què dius que l’emoció no són nosaltres?
Les emocions són ego, si ho veus així, pots sentir l’espai. Perquè la ment és nostra i els pensaments també, però no ens identifiquem amb ells

Meditació

Aspectes que durant la vida volem evitar o tapar, poden sorgir durant la meditació, i ho fem com hem explicat: les sentim, tenim l’experiència i ho deixem anar sense jutjar, tornant a la respiració. Si ens sentim empipats, per exemple, tornar a la respiració ens calma la ment i l’empipament va perdent força, perquè realment no existeix.

Per jo és el més difícil… Quan hem après que tot s’ha de lluitar, que si alguna cosa no ens agrada, hem de lluitar contra ella per fer que ens agradi i ara sentir que “només” ens hem de relaxar. Ho trobo molt complicat.
Hem de canviar patrons, i deixar les coses tal com estan, perquè realment no estan tan malament. D’aquesta manera ho podem acceptar i viure amb presència.
Meditar és justament açò, sembla una bestiesa… Però ens fa observar la relativitat de l’assumpte, d’aquesta manera calmem la ment i així es desfà l’emoció.
Si cerquem l’origen de l’emoció de l’enfado, no trobem res més que un contratemps, una cosa que no comptàvem, però si agafem l’emoció i pensem: això és molt important! Tenim un problema, hem deixat que l’emoció agafi força i creixi com una bolla de neu.
La vida és acceptar i veure, apreciar-nos i apreciar tot el que ens envolta.

Meditació

Repàs de l’altre dia. Tenim els impediments que són:
Vessa: és un impediment dels primers que experimentem, i el seu antídot és la motivació i l’esforç, i l’esforç no és només per a nosaltres sinó pel benefici de tot el món.
Oblid: podem oblidar-nos de meditar o oblidar-nos de la tècnica mentre meditem. I no passa res si ens trobem a mitja meditació pensant en qualsevol cosa, perquè a vegades podem veure una persona que medita però realment està pensant en la llista de la compra!, ja sabem que hem de fer, tornar a la respiració. A vegades tenim la ment exagerada, a dintre d’un remolí de pensaments, ho veiem i tornem a la respiració. El descuid de meditar, també ens condueix a l'impediment d'oblidar, hem de crear l’hàbit i familiaritzar-nos amb la pràctica.
L’avorriment: els impediments no hi són per dur una lluita contra ells, formen part de la pràctica, i per això es diu pràctica, perquè si no fes falta practicar la tècnica ja no seria una tècnica, seria una manera de fer.

I un punt molt important! No agafar-nos la tècnica ni a nosaltres mateixos amb molta serietat, la meditació vol sentit de l’humor. Per tornar a la respiració no pensem: "Un altre cop… Uf! Sóc un cas!" Així ens diem a nosaltres mateixos que som beneits; i anem a tot el contrari, a sentir-nos dignes de poder-nos equivocar i aprendre.
Son: la tècnica per despistar-la és respirar més profund i/o aixecar la vista per tenir una visió més perifèrica. A vegades va unida a l’avorriment el qual ens pot despertar la intel·ligència.

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz