19e dia 9/3/16

Meditació

El punt principal d’atenció durant la meditació asseguda és la respiració, i així podem veure de quina manera funcionen els pensaments, veure com ens interrompen igual que en un cel blau interrompen els núvols; i així és com ho hem de fer una vegada i una altra, creant un espai cada vegada més gran entre pensament i pensament. Aquest espai creat ens hi hem d’anar relacionant.
Xerràvem abans de les excuses que ens donam per no meditar. Però encara que siguin cinc minuts cada dia, per poder deixar les excuses enrere i poder meditar, sabent que després sorgiran nous impediments. També i no menys important és la meditació en acció, fer-la sense manipulacions.
Un altre punt important tant en la meditació asseguda com en moviment és la vigilància. En el desert els egipcis Coptos han d’estar en estat de vigilància, en la meditació també amb d’estar vigilants però d’una forma suau, sense els sentiments de culpa ni pecat. Utilitzam la vigilància per tornar on ens trobam en aquest moment, només ens hem de vigilar a nosaltres mateixos.
L’Alegria és l’emoció de la bondat fonamental, podem tenir un mal dia i sentir aquesta Alegria alhora. Tenim tendència a adherir-nos a les emocions i les seguim i actuam a partir d’elles, el que hem de fer és agafar distancia i identificar-nos amb l’observador, així podem tenir una certa distància del que passa i actuar d’una manera diferent. No hem de canviar res, només observar-ho i podem observar com l’emoció es va fonent. I d’aquesta manera veim la personalitat que ens creim que projectam, no correspon amb la imatge construïda. La personalitat no és el que som, és més fàcil dir el que no som que el que som en realitat.

Meditació

St. Francesc deia: Allò que cerques està des d'on cerques. M’agrada dir frases de diferents religions, perquè totes les religions arriben allà mateix.
La personalitat és una creació i tenim la creença que la imatge que projectam és la que els altres veuen, i no és així. La personalitat, que és el nostre capoll l’hem construït pensant que el necessitam per protegir-nos d’un exterior fictici, així la ment està tranquil·la, encara que és una limitació. Tot són criteris de jutjament: m’agrada, no m’agrada…
És necessari que tot el que dic ho experimenteu, perquè si no, no serveix de res. Per aprendre realment ha d’haver-hi una experiència, perquè tal vegada a vosaltres no us passa així.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

18a 2/3/16

Meditació

Avui feim la 18a trobada, i arriba l’hora d’anar recollint tot el que hem après.
Ens hem familiaritzat amb la meditació asseguda, i veim que senzillament no hem de fer res. Ara arriba la meditació en acció.
Però hi ha vegades que anam prorrogant la meditació asseguda, i ens cream excuses que ens allunyen de la meditació. Podem observar, que les excuses les crea el nostre capoll, que és el qui té por de desaparèixer, i amb la meditació sap que l’anam desfent. La por és un gran aliat del capoll.

Quan observam els impediments per fer la pràctica, és com si fóssim dos, un dimoniet i el testimoni. Veure-ho així, fa que les raons del dimoniet es desfacin, i puguem dedicar-nos a fer el nostre camí.
El camí de la meditació ens dur a la finalitat de la vida. Podem viure la vida pol·lulant, o bé, podem viure la vida arribant a descobrir qui som. Així, la motivació que explicava els primers dies, la podem materialitzar; podem generar la meditació amb aquesta finalitat.
La meditació… Vist així és un camí lent, poder arribar a meditar tot el dia. Per açò el que hem de fer essencialment és dur l’atenció el moment present, perquè en definitiva som l’atenció. I no té per què ser lent, hi ha molts camins i molta informació avui dia. Quan jo vaig començar, ara farà uns quaranta anys, hi havia molt poca informació, i vaig provar moltes coses. De totes maneres el més important és estar en el camí, i poder percebre que hi som.

Els traumes poden ser externs, de la infantesa o altres moments, però l’interioritzam fins que els creim reals, però el podem desfer, tenim prou lucidesa i voluntat personal, el final jo sóc l’amo de la meva ment. No es tracta de “vull o no vull”, la ment engana la ment. Depèn també de cosa més, li podríem dir Gràcia. Arribar el que som, passa i ja està. Sí, no vull dir que sigui a partir de l’ego, volia dir que no és mental, que s’ha de viure i que també depèn de causes externes.

Així, podem entendre que hi ha un vaivé al voltant de la comprensió, que a vegades ens hi atracam i a vegades ens feim un poc més enfora, és a dir, que el camí no és lineal. Sí, de fet les línies rectes no existeixen. La Gràcia arriba amb el relaxament, i l’ona que ens allunya és la barrera.

Meditació

La Gràcia és interna, i no pensar que és un camí d’esforç, hem de tenir una sensació més flexible del camí. Quan arriba la Gràcia es produeix una connexió còsmica, i per arribar-hi no hem d’estudiar i no hem d’esperar res. Només necessitam experiències, quan tenim una experiència ens dur immediatament el present i es converteix en una cosa viva que queda a la memòria, ho comprenem. L’únic que hem de fer és meditar, i quan apareixen els impediments mentals, hem d’observar d’on vénen, captant la sensació, mai analíticament.

Meditació

Professor: Jose Bravo

Resum: Blanca Muñoz

17e dia 17/2/16

Meditació

El darrer dia es va crear un ambient molt polit.

Mostrar la presència que tenim a l’interior, que no és mostrar la personalitat, sinó fer-la tornar transparent, extreure la bondat brindant-la a l’exterior. És un camí de dins cap a fora, ho podem emprar, sí, però la intenció és dur l’atenció a l’interior i d’aquesta manera que il·lumini l’exterior, deixant el cor obert. Obrir el cor és un repte, que ens fa por, però la por és que alguna cosa exterior ens faci mal, i açò és impossible. Fer aquesta invocació ens desprèn de les falses seguretats i ens deixa a la vista els nostres “automàtics”.

Percebre la nostra lluminositat ens permet veure un pensament lluminós, hi ha un proverbi Zen que diu: “Primer pensament, bon pensament”. Són els pensaments no verbals. També podem percebre la lluminositat que ens envolta, els Dralas per exemple, són coses belles de la naturalesa i ens criden l’atenció. Estar en el present, abaixant el volum de la ràdio, ens deixa escoltar el primer pensament o percebre els Dralas, i funcionar amb la nostra pròpia intuïció. Si açò volem que sigui natural per nosaltres ho hem de recordar.

Cada setmana dius el mateix, viure el present, viure la vida de manera conscient. Per què és just així, tots els punts ens duen allà mateix. Primer present, després presència, després qui és la presència? Qui observa l’observador? Veure que al final no hi ha ningú, però açò cal descobrir-ho. La ment queda en calma quan duim l’atenció a l’aquí i a l'ara, i poder-ho aplicar en la meditació en acció observant que en tot, l’atenció és el nucli. Tenim la ment en el passat i el futur. Sí, però així com passa la setmana ho oblidam… Una bona cosa és anar deixant ferratines per casa, que ens recordin.

Meditació

Hem de baixar la ment al cor, a occident som molt mentals. Quan meditam duim l’atenció al cor. Quan ens referim a nosaltres mateixos i deim: “jo”, ens assenyalem el pit. Però la ment no existeix a un lloc concret, en canvi assenyalam el cervell. En la meditació en acció és molt útil dur l’atenció secundària allà on repica la respiració, que és allà on ubicam el nucli de la nostra existència que ho sentim a l’alçada del pit.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

16e dia 10/2/16

Meditació

Estar en el present significa tenir i sentir la nostra pròpia presència. Ho reconeixem perquè no hi ha el diàleg intern, aquella ràdio que tenim tot el dia a tot volum dins dels nostres caps. Aquesta plena presència, ens dur a sentir la Confiança incondicional que explicava l’altre dia, obre un espai i ens dóna el que sorgeix en el moment, sense presència del passat o futur, és a dir, una persona unida a la Bondat Fonamental.
Hi ha una manera d’invocar la presència, i ens uneix a la unitat còsmica.

Farem un exercici per invocar la nostra pròpia presència i oferir-la als de més.
En la cultura oriental es diu que l’home és el que connecta el cel i la terra, i així ens hem de situar, amb la columna recta, el cap com si penjàs d’un fil del cel, les mans a sobre les cuixes, sentint el nostre cos, els peus reposant a terra, sentint la terra que ens sosté i amb el cor obert. Passant el micròfon un per un, ha d’invocar la seva presència i regalar-la, fer-la present per la resta. Hem de fer tres respiracions profundes i podem expressar alguna cosa que sorgesqui o regalam el nostre silenci; després passam el micròfon.

Això ens serveix per saber que no hem de menester res extern per enfrontar-nos a cap repte, que qualsevol cosa de la vida la podem fer sense amagar-nos amb falses actituds, només hem de fer-ho des de la nostra presència, amb atenció.

Exercici

Es pot meditar estirat? Sí, però sense adormir-se. Si ho feim abans d’anar a dormir, hem de fer un gest per acabar la pràctica, aixecar-nos per exemple, però no hem d’adormir-nos sense marcar el final de la meditació. Però pot servir per dormir? És més fàcil que et despertis, la meditació necessita una mínima tensió que és la que ens manté desperts. Per adormir-nos ens hem de relaxar.

Meditació

També, per acabar, hem pensat fer un retir el cap de setmana del 23-24 d'abril a Sant Joan de Missa. Hi farem meditació asseguda i caminant, Qi-Gong i coneixerem altres tècniques de meditació. També és obert perquè vingueu matí o tarda, quan pugueu, però serà tot el dissabte i diumenge a matí sense dinar-hi.

Prefessor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

15e dia 3/2/16

Meditació

Quan meditam, no hem d’estar seriosos, més aviat, hem de mantenir una posició de relaxament, creant un lleu somriure. L’actitud externa és un condicionant, si estem amb un lleu somriure, irradiam benestar, i ens és més fàcil fluir i sentir-nos relaxats.
La Confiança l’hem de teixir sobre el teló, damunt el que realment som, sentir-nos. Mentre anam sentint totes les emocions que provenen de l’exterior. Per això necessitam familiaritzar-nos i la Confiança l'anirem apreciant. Aquesta confiança no és una confiança concreta, és una Confiança sense condicionants i neix de nosaltres, i així poder sentir emocions, com l’avorriment i veure que és la ment que ho crea, que és una projecció. I per superar-la la tractam com una emoció, i així poder veure l’origen o no origen de l’emoció. Viure així ens permet percebre unes altres sensacions, les sensacions lluminoses, les quals ens permeten arribar a la bondat fonamental. Ens podem sentir el reflex i el conducte de la lluminositat.
Aquestes emocions poden venir dades per coses externes, de persones o coses que ens fan arribar emocions més bones o dolentes? No és la persona que ens emet una emoció, neixen de nosaltres, nosaltres ho percebem. I tot succeeix molt ràpidament. La cosa és percebre una sensació, observar com es crea l’emoció, i donant l’espai per sentir la reacció.

El so de la campana que toc per començar i acabar la meditació simbolitza la ment, així com sentim que el so es va apagant, és simbòlicament la nostra ment que es va calmant.

Meditació

Sempre acabam relacionant emoció amb difícil, i no ho hem de veure com una batalla, és cavalcar a sobre les emocions, permetre que hi siguin, que ens acompanyin. I amb el coneixement quan som a davant una emoció, mirant d’on surt, l’emoció es dissol.
La meditació és senzilla, és només asseure’s i mirar, i ens ajuda a veure la lluminositat del món. Aquesta lluminositat, en la cultura tibetana, s’anomenen Dralas. Són aquelles coses que ens criden l’atenció, que posseeixen la capacitat d’atreure la nostra atenció, de captivar-nos, diuen que hi habiten els Kamis, tenen la qualitat i ens connecten amb la bondat fonamental. Veure la bellesa ens dóna Confiança.
Obrir el cor a la bellesa crea positivitat, normalment tenim la ràdio mental engegada i ens distreim de la vida. La meditació és com un art bell i plaent.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

14e dia 27/1/16

Meditació

Us vull llegir un poema que per jo és important:

Mi corazón
Es capaz de cualquier forma:
un monasterio para el monje.
un templo de ídolos.
un prado para las gacelas.
el Ka’ba para los peregrinos.
las tablas de la Torá, el Corán.
El amor es mi credo.
Donde quiera que vayan sus camellos.
El amor sigue siendo mi credo y mi fé.
Muhiyuddín Ibn El-Arabí

I açò és la continuació del darrer dia, referent a la contesta de Déu a Moisès quan li va dir: som el que som.
Tenir consciència de com actuam, tenir la consciència que tot succeeix damunt un teló de fons, i el mateix temps connectar amb el que som realment, mirant cap a dins, com Muhiyuddín.
És a dir, que veim el capoll del qual sempre xerram, i ens desentenem d’ell, mantenint les dues visions (ser conscients del teló de fons, connectant amb el que som) així podem reconèixer la nostra bondat fonamental, que és el que realment som.
Em costa entendre açò que dius, que som el que som. Què vol dir? Reconèixer la nostra part etèria i no és treure cosa positiva de nosaltres? Som ser pur i etern, és coneixement de saber que som. Però no es pot definir amb paraules. I no identificar-se no vol dir que ho rebutgis. Em costa el concepte, és abstracte? Per què l’abstracte és la manera de no conceptualitzar-ho. No hem de cercar una veritat científica, és sentir que tu ets tu. Que creus amb tu mateixa? També, però d’una forma despullada. És abstracte, però només es pot conèixer a partir de l’experiència. El concepte no l’entenc. No l’has d’entendre, l’has de sentir i de fet la connexió és continua, l’experiència succeeix a poc a poc, la tenim i desapareix, i torna a aparèixer, i així. Ha existit sempre, és el mateix nucli de quan érem petits.
I podem veure la grandesa del ser, quan es descobreix, es pot generar l’amor i veure la grandiositat de tots els sers. Exactament.
Es pot produir o retenir? És un continu, que ja està generat. I fins Hitler ho tenia, moments de connexió amb el que som.
És quan et sents part de tot? Sí, és un moment de silenci. El fet de reconèixer és passiu, és silenciós.

Meditació

I amb tot el creixement espiritual hem de tenir confiança incondicional, és el que ens anima a seguir. I ho podem comprovar a partir de la nostra experiència. És una confiança amb el que fas i amb nosaltres mateixos. Ho hem de comprovar perquè necessitam conèixer i no saber, i és un coneixement que neix des de la intuïció, sempre es poden despertar dubtes, però podem guardar les nostres certeses.

Meditació

13e dia 20/1/16

Meditació

Com havíem comentat el darrer dia, les festes de nadal són un bon moment per veure les nostres emocions, i més que emocions veure els nostres comportaments innats. Per nadal podem practicar la meditació en acció, entre família i altres elements rutinaris, ens poden deixar entre veure els nostres comportaments que ni ens adonam que hi són.
La importància de la meditació, tant la meditació asseguda com la del moviment són bàsiques per veure aquests comportaments. L’asseguda crea l’espai i durant l’acció podem fer la comprovació de forma calmada. I més que xerrar d’emocions, tractam els comportaments tap, aquells comportaments automàtics, com poden ser tics d’impaciència, podem moure la cama i mossegar-nos les ungles… No cal arribar a analitzar les emocions que sentim, sempre podem anar a un psicòleg, ja que analitzant ens hi podem perdre. Així no cal trobar l’emoció arrel, perquè anam en cerca de saber no de conèixer, i donar-se conta és la solució. Les acceptam, reconeixem i es dissolen.
Aquests comportaments que tapen les emocions negatives són l’aliment de l’ego. Sense dir: “estic cabrejat”, sense aquest contacte, desconnectam amb el “jo” del que passa, sorgeix el desenganxament de les nostres emocions.

Meditació

Dit així sembla que hem d’estar vigilants, però és tot el contrari, s'ha de passar relaxadament dins l’espai que dóna la meditació, amb estima i sense lluita.
La meditació asseguda, ens obra espai per tractar-nos amb estima, acceptant el que feim, aquests tics, i ens observam amb humor.
Feim comportaments a cada situació, i ens vénen de quan érem petits, són aquest que engreixen l’ego, el descobriment d’aquest funcionament innat amb simpatia i paciència ens dóna pau. Només són accions, però nosaltres no som les reaccions. Com el que va respondre Moisès a Déu, quan li va preguntar qui era: som el que som. I a mesura que ens donam amor a nosaltres mateixos estem millor amb els altres.

Meditació

12e dia 13/1/16

Meditació

Avui comencem xerrant de les emocions, primer podem començar per definir què vol dir emoció. Una cosa és el sentiment i l’altra és l’emoció, l’emoció és la primera reacció que es té a davant de cosa externa, pot ser de perill de por…i després depenen de cada persona es tindrà abans una reacció que una altra. El procés que feim quan sentim una emoció i la transformam dins el cos per exterioritzar una altra cosa, açò és el sentiment. I aquí està el procés en el qual podem veure el nostre capoll, ja que de l’emoció al sentiment el procés va tan ràpidament que ens creim més el sentiment que l’emoció. Quan anam caminant pel carrer i veim una persona que no volem veure, la primera emoció és de disgust i quan feim el procès feim un somriure a la persona, aquest procés, ens deixa veure com cream el sentiment.
L’emoció ens ajuda, per exemple, hi ha emocions preventives, com la de por, quan miram abans de travessar un carrer, miram, és a dir, l’emoció és una cosa innata que ens ajuda a viure, i és un procés rapidíssim que no ens adonem i ho feim sense pensar. Per exemple, podem fixar-nos també amb els processos ràpids de la ment, com quan conduïm un cotxe i estem canviant la marxa mentre xerram amb el copilot i posam la música, tot alhora, el procés mental és rapidíssim.
L’emoció és innata i espontània, i és tan ràpida que se’ns escapa, però les emocions són comunes, jo sé que és la ira, sé que és la por, la tristesa, l’alegria, i a cada u li sorgeixen en diferents coses. Quan meditam sentim emocions igual que també tenim pensaments, quan feim Shiné amb la mirada baixa els pensaments estan al voltant com abelles, les sentim però no entren, en el moment que aixecam la vista els pensaments i emocions entren donant moviment. I açò és la gràcia de la pràctica, quan podem passar la quietud de la pràctica a la vida diària, perquè la vida és moviment, però la pràctica ens dóna la quietud suficient per sentir l’espai entre l’emoció, i com dèiem abans, sentir el neguit que ens produeix veure aquella persona que ara no ens ve de gust veure, trobar-nos a nosaltres mateixos a aquell moment, aquell instant ens deixa veure el nostre capoll. I veure que no és dolent.
Després hi ha les emocions fortes, no hi ha quietud i quan aixec la vista tot em pertorba. Si tenim molta pràctica amb Shiné ens serveix però a vegades no és suficient, hi ha moltes més pràctiques que ens poden servir. Però si més no, vist des de la pràctica sabem que l’emoció ha entrat a dins, la sentim i la podem tractar com una convidada, la cuidam li donem cosa per menjar, però sabem que és una convidada no és una ocupa, s'haurà de dir adéu. I açò ens ajuda a veure l’emoció amb una certa perspectiva, tenint el coneixement que l’emoció és temporal, així la podem acomiadar i després podem fer Shiné.
Shiné té tres parts, primer la calma, segon la introducció del moviment de manera integrativa amb la calma i la tercera és quan és així de forma contínua.

Meditació

D’emocions també hi ha el que ara es diu emoció tòxica, la toxicitat depèn de la dosi i del temps, així també són les emocions, no hi ha emocions bones o dolentes, l’alegria per exemple sembla més bona que les altres, però hi ha persones que s’han mort quan l’hi ha tocat la loteria, cada cos té la seva mesura per sentir una emoció com o bona o dolenta. Així quan tenim una emoció duradora podem demanar-nos on va a parar l’emoció, la meditació ens dóna espai per interactuar amb les emocions i finalment sentir-les com un joc, i sense canviar res, perquè la base no canvia, el que passa és que el capoll es va transformant.
I així el capoll ja no té gaire sentit, perquè ja l’hem après a estimar. Ara podem tenir una emoció, la reconeixem, tenim la calma, i en el moviment ens reconeixem amb allò i amollam, i açò forma part de jo per açò l’estim, mentre que quan ho catalogam de negatiu comencem amb la lluita i quan ens relaxam perquè no hi veim res de negatiu, ja està, no passa res. Al final si les emocions tenen la dosi justa i ja estim el meu ego, quin problema hi ha?

Amb les emocions… Hi ha persones que se li ha mort algú, hi ha persones que ho superen, però hi ha persones que cauen dins la foscor, és açò toxicitat? Depèn la toxicitat de la gestió de la persona? Es diu que sí, Es diu que som capaços de resoldre tots els problemes que ens vénen. El nostre potencial és infinit, el nostre límit és la nostra ment; qui no podrà superar una cosa tan natural com és la mort, l’emoció és dolorosa i forma part de la vida.
També hi ha que si un cos ja té moltes emocions tòxiques enquistades, és més fàcil que quan ens arriba una emoció molt forta, com quan es mor un ser estimat, el cos sofreixi un col·lapse. Si tenim un cos net, la gestió de l’emoció serà més senzilla, per açò l’espiritualitat ens serveix per tenir una bona base, per tot el que ens passi en la vida, i molt en el moment de morir.
Ment i cos van en solfa, el cos ens va mostrant patologies arran de l’enquistament de les emocions, de la toxicitat del cos.
M’has fet pensar, que hi ha moltes situacions bones o dolentes, però que depèn més de com ho vivim nosaltres. Sí la perspectiva… Una persona et pot explicar: em vaig separar tenint un fill, m’he tornat a casar, la dona actual ara està embarassada i estem mirant de vendre la casa per comprar-ne una de més grossa, i també ho podríem dir com: el meu primer matrimoni va ser un fracàs, la segona dona vol tenir un fill però jo ho veig complicat… Perquè açò ens farà canviar de casa, ja que tots no hi cabrem a la casa actual. I de què depèn l’acceptació de la situació? Depèn de l’amor cap a nosaltres mateixos? Sí exacte, l’amor cap a nosaltres ens fa estimar i acceptar també el que passa a fora amb més facilitat, perquè al final no hi ha límits, si jo accept i estim el meu ego el que passa a fora és més fàcil d’acceptar.He tingut l’oportunitat aquestes festes de practicar, he tingut moltes emocions. i posant en pràctica les pautes apreses aquí m’ha anat molt bé.// Aquestes festes són potents// Sí, a la missa del dia 25, es deia, aquestes festes fan que estiguem amb el cor més obert, i que podem deixar que Déu entri i ens ajudi a trobar la nostra bondat, a ser millors persones.

Meditació

Comentari: Blanca Muñoz