11e dia 16/12/15

Meditació

Des del principi hem fet una pràctica de meditació, anomenada Samatha, actualment aquesta pràctica tan antiga rep altres noms, mindfulness per exemple.
La pràctica de Samatha, com he explicat, és una pràctica on conduïm l’atenció a la respiració, fer-ho ens serveix per domar la ment, per dir-ho d’alguna manera, com dur una mona a dins una gàbia, metafòricament la mona són els pensaments, i fent aquesta pràctica ens permet guardar la mona a dins la gàbia. A poc a poc i de forma natural, anam obrint la gàbia, permetent que la mona passegi, en el moment que els pensaments tornem ràpids o senzillament ens despistam, tornam a la respiració, tornam a tancar la mona. Quan obrim la gàbia, la percepció interior també s’obre, i ens dóna una percepció de l’espai, aquí la pràctica s’anomena Vipassana. És a dir, primer enfocam l’atenció, som conscients i ens obrim a l’espai.
Primer reconeixem els pensaments, i podem després pujar la mirada, mantenir-la més alta sense mirar a cap punt concret, açò ens permet obrir el ser conscient. Ja no focalitzam, encara que podem tornar a la respiració quan ens faci falta.
Ens anam obrint cap a un món intuïtiu, un saber silenciós. Miram, però no analitzant i pensant, aquí hi ha els bancs, allà hi ha aquella persona… Senzillament ho sentim, quan entra el pensament, tornam a enfocar l’atenció i després tornam a amollar.
Ara podem estar atents a com estem, com caminam, com ens servim el cafè, podem ser conscients d’açò, més del que hi ha al nostre entorn. No és centrar-nos més, sinó relaxar-nos. En el moment que la mona torna a sortir la tornam a dur a la gàbia, i a mesura que ens anam familiaritzant ho podem fer d'una forma més relaxada.
Tothom ho té clar? Idò així meditam!

Meditació

Quan comencem a ser més testimonis del que ens passa podem relacionar-nos millor amb les nostres emocions, les nostres pors… I aquí introduïm aquest nou concepte, que és necessari arribats a aquest punt, mansesa. És un sentiment de relaxament, que permet tenir cura d'una forma suau de les coses aspres de la vida, prové de la confiança amb nosaltres mateixos, i aquesta confiança neix de la consciència.
Si observam el que ens va passant d'ençà que venim a meditar, des que duim l’atenció a la vida quotidiana, descobrim coses les quals ens podem despertar tensions. La consciència ens dur a acceptar. L’error és creure que som el que pensam; el que realment som, és la consciència de prestar atenció. Per calmar la ment hem d'identificar-nos amb la consciència i no amb els processos dels pensaments.

Meditació

Ara que farem vacances, feim un resum. Encara que explic molt com dur l’atenció en la vida diària, és moltíssim important la meditació asseguda, perquè és el moment que estem cent per cent amb nosaltres mateixos.
No volem quedar sense pensaments, sinó que aprenem com és la ment, i així podem aconseguir que ella no ens mani a nosaltres. Coneixem les nostres manies i podem no fer tant de cas. Però necessitam la meditació asseguda. La clau: paciència i humor. Sobretot quan tractam amb nosaltres, que som pesats.
Acceptar el que som i relaxar-nos, la meditació no és una lluita, i ens dóna una visió intuïtiva sense menester la visió dels ulls. Aquestes dates, són bones per poder-nos prestar atenció.

A la darrera meditació se m’han escalfat les mans, quan sempre les tenc fredes. El cos reacciona, ja que treballem amb la ment i l’energia circula, açò està bé.

A jo em dóna més pel moviment, sent que hi puc prestar més bé l’atenció en moviment que asseguda. Em costa a casa fer la pràctica asseguda, no puc estar sense pensar. No és no pensar, és adonar-se que estàs pensant i relaxar-te, respirar. Començar amb cinc minuts, i no pensar que et costa un esforç, si només és relaxar-te i respirar! Quan estàs en moviment és més senzill.

A jo em va molt bé quan em despert els matins, estic amb la ment en blanc. No és deixar-la en blanc, és dur l’atenció a la respiració.

A jo no em costa trobar el moment, jo em qued adormit. Cont, respir i m’adorm… Adormi't. No cal exigir-se, dorms i tornes, com amb la respiració. De fet s'ha de tractar com un pensament més, és una resistència de la ment. Ja, però…no s’adorm un minut. Fa meditació adormida! Posa’t el despertador, s'ha de ser rigorós amb el temps de la meditació, el temps que ens hem proposat l’hem de realitzar, i recordar que no medites malament, no existeixen les males meditacions. I sobretot, sentit de l’humor. Jo també m’adorm, però després qued amb una ment clara.// Sí, entenc que no s'ha de lluitar. A jo també m’ha passat açò de quedar-me adormit,  estàs desitjant que toqui la campana, i no arriba el moment d'acabar!

Agrair a Sta. Clara l’espai, a na Carme per tot, a na Blanca. I a vosaltres tots, perquè sense vosaltres seria impossible. 

Bones festes! I tornam el dimecres tretze de gener.

Professor: Jose Bravo

Resum: Blanca Muñoz

10e dia 9/12/15

Meditació

Dintre del fet de prestar atenció en el dia a dia, en el present, en el que li diem meditació en acció, les claus d’aquesta pràctica són: l’atenció, recordar i la disciplina.
La disciplina és interna, no és una exigència externa, la disciplina neix de saber perquè volem meditar, neix de l'interès propi. I a partir de recordar perquè ho feim, va creixent la voluntat de fer-ho, i la disciplina sorgeix quan trobam a faltar el dia que no feim la pràctica. Com quan tenim el ritual de sortir a caminar, i qualque dia no podem, ho trobam a faltar.
D’aquesta manera feim que la pràctica de l’atenció sigui un hàbit, creant una vida lluminosa, sense fixar-nos gaire amb la ment-ràdio.
L’atenció també la duim a la parla, a la vocal i a la corporal, açò és el que ens dóna una imatge, i és una cosa que cuidam molt. Quan ho observam, podem veure que a vegades la veu diu una cosa i el cos n’expressa una altra, i ens podem adonar de les nostres manipulacions, desemmascarar-les. I no hi ha res dolent en veure-ho, al contrari, senzillament així tenim el coneixement. Aquest desemmascarar, ha d’anar unit a unes grans dosis d’estimació cap a un mateix, sense caure en jutjar-nos, mirant-nos amb suavitat com xerram, com ens movem. És una cosa així com jugar a parar i amagar, de cop ho veim “xas”, i ja està, ho deixem anar.
És un mètode que ens serveix per descobrir-nos de tot el que ens hem anat creant, tot el que trobam que és necessari per viure i protegir-nos de les nostres pors o carències.
Veim, sabem i deixam anar, sense voler canviar res. Però ho utilitzam amb nosaltres mateixos, no feim projeccions del que trobam que l’altre fa o sent, és un mirar cap a dins.
Així idò, hi ha l’atenció de quan servim el cafè, la sensació del cafè mentre el deixam anar dins la tassa i l’atenció de dur esme cap al nostre capoll.

Meditació

L’atenció al final és obrir-la a l’espai, veure la vida i tractar-la amb lleugeresa, amb la pràctica pot fer-se d’una manera relaxada. Sense obsessionar-nos, deixant que l’atenció sorgeixi, entrant i sortint. Aquí hem de recordar el sentit de l’humor, perquè li dóna lleugeresa i ens treu l’obsessió de voler recordar o de voler mantenir res. I així és com ens anam familiaritzant amb la pràctica i com ens feim amics de nosaltres mateixos, sorgeix un espai, que ja hi era, però ara el reconeixem.
La ment comença estar més dòcil, per dir-ho d’alguna manera, i ja no hem de recordar, sinó que l’atenció sorgeix espontàniament. Som més conscients del que està passant en el moment present. La respiració ja no és objecte d’atenció, l’atenció és més oberta, fins que arriba un punt on no hi ha atenció, ni respiració, i donar-se conta d’açò, és adonar-se automàticament que és una manifestació del que és l’ésser humà. L’atenció i adonar-se’n crea un espai, i queda enregistrat dins una memòria de consciència.
Quan caminen ja no només som conscients de la sensació del contacte amb els peus a terra, la consciència s’ha obert, és una cosa que creix de forma natural. I no és una cosa per segons qui només, és una obertura que tenim tots, una ment estressada també té moments durant el dia de consciència però no se’n dóna conta.
A jo em costa distingir entre quan és pensament i quan és una experiència… És una experiència quan no hi ha concepte. El record és conceptual, quan pensam: va passar així o allí... Les sensacions de consciència apareixen espontàniament i no van lligades al pensament. Així, com podem recordar els moments que tenim una experiència. Perquè són records no conceptuals, quan apareix l’experiència sentida en el cor, és un moment de consciència, que és el que som. Hi ha un record útil que està fora de la ment.

Meditació

Les noves tècniques explicades avui, d’aquesta perspectiva, no és una cosa que ara tothom hagi de practicar. Cada persona té el seu ritme i després cada dia té diferents necessitats. Si estem molt dispersos, contarem, i si estem més centrats, podrem fer-ho des de la perspectiva que he explicat avui. Totes les tècniques són útils, i són per posar-les en pràctica segons el moment, regulant l’esforç per poder-ho fer relaxadament.

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

9e dia 2/12/15

Meditació

L’altre dia parlàvem de la por, la por a conèixer les parts més amagades del nostre capoll. També recordar que la por ens serveix per sentir la valentia, la valentia de renunciar a les nostres misèries, a desfer-nos de les parts més enquistades en el nostre capoll. Hem d’estar agraïts a la por.
Hi ha pors grosses i pors preventives, però la por que explic, és la por que ha creat els nostres gestos, el nostre caràcter. Aquesta por la podem conèixer i transcendir.
La por a sentir que l’ego no existeix, apareix en petits detalls del dia a dia, per exemple a no tenir la raó en una discussió. I apareix en la seva totalitat en la por a la mort. Cavalcar la por és el que ens dóna valentia, hem d'utilitzar-la per avançar.

                 
La pràctica ens dur a parar esment i gaudir d’una ment meditativa, ens permet conèixer els nostres tics i poder-los deixar anar. Meditar en la vida no és una lluita, és com un joc, anant cap al relaxament, cap a la pau. A partir de l’atenció, els pensaments de sempre es tallen i s'obre un nou espai.
La por no és terrorífica i l’agressivitat és por. Tocar aquesta por, no és per canviar res de nosaltres, sinó conèixer-nos i deixar que les coses es tornin a posar al seu lloc, només observant-ho.

Meditació

Seguim amb la por, la por a la mort no la tocarem aquí, no entrarem amb creences personals. Aquí el que farem és observar i tenir experiències, tractant la por de forma pràctica.
Dur l’atenció a la vida diària, de manera familiar i propera, ens aporta centellejos en un altre angle del qual estem habituats, ens permet veure’ns des de fora, i a poc a poc succeeix espontàniament aquesta nova perspectiva. I ens arribem a oblidar d'haver de recordar que hem de dur l’atenció en el present. Sempre tot ha de passar amb lleugeresa, sense forçar.
Podem sentir petites connexions diàries que ens permetem veure que estem envoltats pel capoll, i fa que recordem el que som. No ensopegar amb les nostres idiosincràsies, sinó que elles ens impulsin, perquè ens fan adonar que realment ens deixen avançar.
Algú té aquesta experiència? Tots la tenim, i no és qüestió de practicar, ja que d'ençà que vam néixer la tenim, però no ho integram a la nostra memòria. Tenir esment ens ajuda a integrar les experiències i tenir enregistrat el que som. Per exemple, quan miram un cel estrellat i connectem amb l’univers, tenim una connexió de cor, si ho hem fet amb presència, a la propera sensació similar la podem reconèixer més ràpidament. Així sabem obrir-nos més fàcilment, perquè recordem l’experiència.
Algú té qualque experiència?
Quan hi ha alguna cosa o algú, t’ha fet mal, veure la bondat fonamental que expliques, és complicat. La bondat fonamental està més enllà de sentir-se bé o malament, no té qualificació, perquè és fonamental. En aquest moment quan et sents ferit pots practicar la por, pots identificar aquest dolor com una ferida a l’ego, al capoll. Observar: l’acte que ha fet mal. El procés intern que hi ha hagut dins el teu cap, la identificació amb catalogació dolenta del que ha passat. Però la situació real no és només el que has captat tu, sinó que hi ha moltes realitats, en canvi, per les teves experiències pròpies fa que ho sentís com a dolorós, ens ho cream nosaltres. Manipulam el món exterior, no és conscient, però és constant. Cada u té un procés, açò em fa sentir així, allò em fa sentir allí. Tenim l’oportunitat en aquell moment de saber realment quina ha estat la construcció que hem fet, i perquè ho hem fet així. La primera reacció quan estem en una situació complicada potser és reactiva, però després hem de mirar cap a l’interior, i l’eina que tenim és dur l’atenció cap a nosaltres.
La bondat fonamental no es té, ho som, tots ho som, encara que aparentment hi ha persones que costa de creure, com en Hitler. Però a alguna gravació quan toca el cap d’un nen, podem intuir que també ho és.
Fa dos anys vaig tenir un problema de salut que necessitava una intervenció, vaig demanar-li a una persona que m’acompanyés, i hi va accedir. Però a l’últim moment es va fer enrere i hi vaig anar sol. La meva primera reacció va ser comprensiva. Però 15 dies després em vaig començar a sentir malament, a no entendre per què m’havia deixat sol…i posar-me nerviós i enfadat. Fins que em vaig dir a jo mateix: Prou, no estic fent res més que passar-m’ho malament! L’operació ja està feta, i ara no té cap sentit remenar el passat quan ja no hi ha res a modificar. I em vaig calmar. Gran part del que vivim, depèn del que sentim.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

La importància del metabolisme

El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per mantenir-lo viu.
Aquests processos poden dividir-se en dos: el catabolisme i l’anabolisme. El primer s’encarrega de descompondre la matèria orgànica i n’extreu així energia, l’anabolisme en canvi, utilitza aquesta energia per construir components cel·lulars.
El metabolisme determina quines substàncies són verinoses i quines nutritives. La velocitat del metabolisme influencien la quantitat d’aliment que necessita l’organisme.

Tot el que passa a dins del nostre cos que sofreix un canvi, la medicina xinesa assigna aquest treball a la Melsa.

                                

La melsa és un òrgan poc conegut del volum d’un puny, que en la nostra medicina, la xinesa, està dins l’esfera del sistema digestiu. La Melsa a part d’encarregar-se de l’assimilació dels aliments ingerits, també transforma els aliments en energia i sang (Qi i Xue) els transporta fins a Pulmó, amb la unió d’aquest segon el Qi i Xue arriben fins a les extremitats del cos, generant així una musculatura tònica i una pell ben nodrida.
El que ingerim no són només aliments, també són idees, imatges, informació… Que moment a moment ens arriben de l’exterior. Així, poder ingerir i transformar és una de les seves feines, imagineu-vos la importància que té.
Quan la medicina xinesa va evolucionar, els professionals van començar a adonar-se que els pacients no viuen en el buit i que no podien ser tractats com a tals. Cada pacient afectat per una malaltia necessitava ser tractat de forma individual, ja que existeixen molts factors més enllà de la malaltia només física. Pel Mestre Li Dong-yuan, l'estil de vida era un factor important en la preservació del benestar del pacient. Va sentir que les emocions dels pacients podrien influir fortament en la integritat del Qi i que la malaltia física podrien ser erosions dels aspectes socioeconòmics d'una societat devastada per la guerra, la fam, les epidèmies i la pobresa.
Li Dong-yuan, també conegut com a Li Gao (1180 - 1251 dC) va formular la seva pròpia escola de pensament que es va conèixer com l'Escola de la Terra.
Va ser llavors quan va començar a desenvolupar profundament la seva tesi, que l'etiologia de la majoria de les malalties, eren el resultat de lesions en el sistema digestiu. Li Dong-Yuan creia que la causa dels danys a l'estómac i la melsa eren produïts com a resultat de tres factors principals: la intemperància en el menjar i beure (especialment el consum de quantitats excessives de fred, cru, aliments grassos o impurs), l'excés de treball que porta a esgotament, i dels efectes de l'expressió emocional excessiva i de forma habitual. Les emocions excessives agiten el cos i en conseqüència es debilita la digestió.
Quan els pobles conquerits es van quedar impotents, pobres i sense poder accedir a una nutrició adequada, els processos de malaltia oportunistes, van ser capaços de superar i vèncer la salut física, mental i espiritual. Això es converteix en la base de la doctrina de l'Escola de la Terra.
Digestió feble en l'àmbit físic, condueix a l'esgotament i apatia amb la pèrdua de gana, diarrea i prolapse visceral.


I té tot el sentit encara ara, ja que si gaudim d'un bon sistema digestiu, ens permet que el metge pugui treballar d’una forma més ràpida, ja que una cosa és el que el metge vulgui fer i l’altra el que el pacient accepti.
L’energia immediata i la generació de sang és creada pel centre del cos, això què vol dir? L’energia immediata sorgeix del metabolisme dels aliments i la respiració, cada cop que el nostre cos metabolitza, és la Melsa qui està treballant. El cos està en constant canvi i la Melsa és la que va transformant, el menjar, que la Xue nodreixi els ossos, els músculs, que les cèl·lules oxigenin, mutin…
A més, com hem dit la Melsa ingereix la informació, les emocions; però també les ha de transformar. Una Melsa amb poca energia es converteix amb una Melsa rumiant, no transforma la informació ni les emocions, i queda amb pensaments circulars sense poder resolutiu. I de manera progressiva aquests pensaments circulars, van generant pensaments negatius, agiten el cos, produint un altre síndrome diferent, el Foc Yin. Actualment, ho denominem com a síndromes d'inflamació crònica o respostes autoimmunes.

Així que, el centre del cos és un tresor a cuidar, com ho podem fer per tenir-lo amb bona energia?

- Menjar a hores regulars i les mateixes quantitats, no abusar ni saltar-se un menjar.
- En acabar de menjar, beure un gotet d’aigua tèbia.
- No abusar dels aliments freds de temperatura ni de naturalesa (amanida, fruites tropicals…)
- No acabar els menjars amb fruita.
- Si quan acabem de menjar ens sentim l’abdomen fred, tapar-lo amb una manteta.
- Fer moviment durant el dia (taixi, Qigong,dança, ioga…) sense excedir-se
- Meditar cada dia.
- Tenir relació amb la terra (naturalesa)

Podem observar si el nostre centre funciona bé?

-Si ens sentim amb energia durant el matí.
- El color de la llengua, ha de tenir un rosa sa, viu (sense cap fissura central vertical o horitzontal)
- La manera que el nostre cos fa la digestió (sense sentir distensió abdominal, gasos, dolors…)
- No hem de tenir la necessitat de beure durant la nit.
- La manera que anem al bany. Hem de ser regulars. I la forma de les femtes ha de ser cilíndrica i no desfeta, sense restes de menjar encara per digerir.
- Les dones en edat de menstruar també tenim informació sobre la Melsa. La sang ha de tenir un color viu, sense ser regles abundats.
- Si patim algun prolapse, també aquí veiem que la Melsa li falta energia.

Blanca Muñoz Ametller

8e dia 25/11/15

Meditació

La pràctica de la meditació ens dur a mirar cap a dins, i ens trobam amb la por; que de fet la por és la font de creixement del capoll, la por ha fet que a poc a poc el capoll hagi anat creixent.
Hi ha molt tipus de por, pors grosses, petites, cada u les seves, però la fonamental és la por a la mort. El capoll ha crescut a partir de les pors per protegir-nos de coses quotidianes, per protegir l’ego, i la mort no deixa de ser la mort de l’ego, de la nostra imatge construïda amb el temps.
La imatge que representam amb les actuacions, vestimentes… Ho feim servir per defensar-nos, si miram més endins de la imatge, veim construccions encriptades, que són petites pors; por a no ser acceptats, por a trobar feina… Però mirar en aquesta direcció és la font del creixement espiritual. I aquí ve el que xerràvem de l’actitud, l’actitud també pot ser modificada per desfer el nostre capoll.

Quan trobam una gran por, s'ha de tractar-la amb molta paciència, amb estima. Observar-la fa que no li trobem cap més realitat que la d'un pensament, i aquest pensament té més força perquè és un d’aquells enquistaments que hem teixit per protegir-nos.
Ara bé, per un costat ho veim com una casa difícil o inclús dolorosa, però per altra banda, també és una alliberació, perquè podem arribar a sentir que aquests enquistaments no som nosaltres.
Per exemple, quan discutim tenim por, por a perdre la raó, que de fet és por a la mort, por a la petita mort de l’ego. L’atenció, en aquell moment de la discussió, ens fa veure que en realitat no hi ha res, no hi ha res a perdre, pel qual la relació amb l’ego és irreal, no té una existència pròpia. Aquí veim les dues ments, una ment és la que està en present, l’altre projecte les pors, emocions. Tenim la capacitat d’observar les nostres reaccions amb presència, el que fa que quan ens hem de disculpar o rectificar puguem fer-ho, perquè sabem exactament com ho hem fet. Però no per sentir-nos culpables o per impedir que passi, som humans i d’actuacions a millorar en tindrem, però hem de tractar-nos amb estimació cap a nosaltres mateixos, perquè tot comença per nosaltres.
Adonar-se'n del moment present fa que mirem les nostres reaccions sense implicar-nos. La ment pot estar en el passat o en el futur, en canvi en el present, la ment funcional desapareix, i ens veim des de fora.
La por és la font de la valentia i no desapareixerà, l’hem d’utilitzar, cavalcar a sobre d’ella i deixar-nos impulsar per la seva energia que ens deixa avançar, que no vol dir donar-li força.

A vegades tenim actuacions que no ens agraden de nosaltres mateixos… Sí, però també hem d’aprendre que formen part de nosaltres, no els podem eliminar però si acceptar. Si els reconeixes, els veus a l’exterior. No, realment és a l’interior, perquè som nosaltres que ens ho cream, però no som nosaltres realment.

Açò és difícil! No, és qüestió de temps, atenció i molta paciència. Però ens sentim culpables de tot, jo deman disculpes per tot, vam si arribaré a demanar perdó per néixer! La pràctica vol molta paciència i molta estimació cap a nosaltres mateixos. Però com es fa açò de fer-nos aquestes estimes?// Jo he entès que és tornar a la respiració, és a dir, que quan sentim la por o aquests pensaments, tornes a la respiració, no és així? Exactament!! El que més pot servir és arribar a familiaritzar-se amb la pràctica i no oblidar-nos d’ella. El que no entenc, és com ens hem de tractar amb amor… És veure que és un joc, que és part del capoll. I en qualque moment del dia enganxar el pensament i adonar-se. La pràctica de l'estima també ha de ser física, ens hem de fer abraçades a nosaltres mateixos.

Hi ha un llibre que proposa escriure al final del dia deu frases positives, a jo em va anar molt bé. També està bé, però el més important és fer feina amb el present, hi estem tots en un moment o altre del dia, però no ens donam conta.

Meditació

Repàs:
Miram cap a nosaltres, observant aquells racons ocults, ens trobam amb la por, la por a la pèrdua, a la incomoditat; en definitiva la por a abandonar aquests racons… D'aquí ve aquella frase feta “más vale malo conocido, que bueno por conocer”.
Quan descobrim aquestes parts i ens atrevim a cavalcar a sobre de la por ens sentim bé i vius, quan ens surt una gran por que no sabem resoldre, per açò hi ha psicòlegs.
El que és bàsic per seguir aquest camí és l’absència de culpa i el sentit de l’humor, per poder sentir lleugeresa de les situacions, ja que sabem que són situacions creades per la ment; tot açò més l’estimació cap a un mateix i cap als altres.
Ara he pensat… Que no he parlat de l'amor. L’amor és tot, és el gerro, l’estructura que tot ho abraça, que té la capacitat d’incloure tot el que xerram. La paraula en si pot definir-se de moltes maneres, però de tot el que s’exposa aquí és l’amor.

Meditació




Professor: Jose Bravo

Resum: Blanca Muñoz

7e dia 18/11/15

Meditació

Quan meditam no perseguim la respiració, sinó que som respiració
Sempre repetim el mateix, però el punt essencial és l’atenció.
Hem xerrat del capoll que anam teixint des de petits, i ara anirem descobrint com l’hem d’anar rompent:
Durant el dia tenim moments d’atenció, encara que siguin inconscients, és el nostre natural, però no sabem desguarnir entre moments conscients i inconscients, quan tenim presència i quan no.

L’únic que existeix és el present. En el present tenim el pensament i l’emoció instantània, que com vam xerrar la setmana passada, hem de tocar i amollar. Tocar, vol dir viure plenament el moment, no l’evitam ni manipulam. I amollar, vol dir relaxar-nos i no rebutjar, senzillament no ens hi aferram ni seguim. Encara que tots tenim pensaments obsessius no ens deixam endur per ells, sense jutjar ni jutjar-nos, arribant a l'equanimitat.

Acceptar les coses com vénen, ho veig molt difícil. No és difícil, és natural. La dificultat resideix en la mateixa qualificació que l'hi atorgam, difícil, és un pensament.

Jo diria que açò és com un entrenament. Sí, és com fer peces. A poc a poc creix l’espai de forma natural. Els músculs es creen amb la pràctica. Que la dificultat no ens impedeixi fer la pràctica.

I si els sentiments o emocions tornen? La nostra ment és molt persistent!

Per solucionar les coses tenim un altre hàbit. La manera de fer-ho és practicant. La setmana passada hi havia una energia neta i es crea a partir de la pràctica, el primer dia no hi era, i és a partir de practicar i practicar… Ho intentarem.

La nostra naturalesa de petits ja ho era així. Sí, però no ho hem de prendre com una feina, és un ressorgiment del qual som.
La tendència és centrar-nos amb el que volem ser i com no volem ser. I ara podem saber com som en realitat a través de l’atenció, a través de la bondat fonamental.

Si no amollam les emocions, és fatal, perquè ens surt amb una energia que no és ni la que sentim. I... la comparació que feies abans amb fer art i l’atenció de la meditació. Sí, però hem de saber distingir entre atenció i dispersió. Perquè si no volem després tornar a l’atenció d’una manera forçada. Jo pens que tots som artistes. Sí, però no és només voler.

Meditació

Mantenir la motivació present per recordar-la quan sorgeix un impediment per meditar, és important. I observar-la com s’ha anat afilant, al primer dia era una motivació i ara és diferent. A l’inici no sabem exactament a què ens referim quan cercam cada u la seva motivació, ja que encara no coneixem què és la pràctica de la meditació, però ara ja ho tenim un poc més definit.

Tenim la capacitat de sorpresa, estar amb el cor obert. Ens fa estar units amb tot el que ens envolta, sentir que tot és sagrat. Aquesta capacitat ens fa viure i fer les coses de diferent manera, per exemple posar taula, sentint que el que feim és sagrat, la taula queda col·locada diferent que els altres dies. Aquesta manera de fer i sentir, ens ajuda a tenir una presència amb tot el que feim.
Hi ha un llibre que explica que tot el camí és sagrat, i no és res màgic, és una sensació de benestar que tots tenim a dins. I aquest sagrat no és intocable, més aviat és apreciat.

Meditació

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

6e dia 11/11/15

Comencem amb meditació guiada amb la postura.

La meditació és una pràctica diària que ens fa presents cada moment del dia. I quan feim la pràctica asseguda hem de prestar atenció els pensaments i també a la respiració. Quan els pensaments estan tranquils ens podem adonar que en l'instant entre l’exhalació i la inspiració hi ha un espai de temps on trobam silenci, una pau interior, la pau de l’esperit. Aquí hi podem trobar la nostra naturalesa, que és la bondat fonamental. I està molt bé crear l’espai per la pràctica asseguda, però és moltíssim important recordar la bondat fonamental durant el dia.
Saber distingir entre distracció i atenció. Durant el dia donam atenció al cos, a la postura. La postura també ens aixeca la moral. El cos ens ajuda a connectar amb el present, i la ment ens ajuda a connectar amb el cor.
Si la ment està molt dispersa, podem fer servir la tècnica de contar fins a deu, sabent que açò és un truc, no és meditar. I també podem fer servir el cos, tenint una bona postura la ment també es pot calmar.

Meditació

Durant la meditació apareixen emocions, el que hem de fer és sentir-la, tocar-la, notar la seva textura, la seva força i després deixar-la anar. Açò ens permet trobar la nostra essència. Durant el dia apareixen també emocions, i coneixent aquesta pràctica també l’aplicam. Si intentem anar al darrere de l’emoció, hi trobam la vacuïtat, la vacuïtat no és buida.

Les emocions fortes són com el joc de les punyades de les fires, pugen i baixen, i després no passa res més. Però la pràctica ens permet veure des de fora l’emoció, sentir-la, però no seguir-la.

Un punt molt important i tal vegada un poc estrany, és veure el món com a sagrat. Tot és sagrat, totes les persones són sagrades, i mirar-ho tot així ens fa veure totes les coses bàsicament bones.
Viure amb el cor obert, sense identificar-nos amb l’emoció, sinó connectant amb l’essència i veure que tot és sagrat. Crear-nos l’espai per poder-ho sentir, forma part de deixar descobert una cosa que realment som.

Quan xerres de l’emoció, d’amollar-la no és fàcil açò, sempre som reactius a elles. Com es fa per amollar-les, si tenc pena, ho he de reconèixer i no tenir-la? Les sents, les vius, et relaxes i a poc a poc es desfan. Les emocions no són negatives, sentim per exemple el dolor al cor però no entres en els pensaments. És difícil! Sí que ho és. Evitar està enganxat, és una pràctica lenta i creix de forma natural. És normal tenir una emoció i una reacció física? Tothom està aquí tranquil, i jo ara he sentit una emoció i m’he posat a suar… Hem après a ser grans dissimulats, però tenir emocions en el fons és positiu, elles són la causa del nostre creixement. Es diu en el budisme que hi ha un sector del samsara que són "devas", que no tenen cap problema, i són feliços i beneits a l’hora.

I si els pensaments són obsessius? El millor que podem fer és practicar. Jo a vegades al canvi per un altre. També si fas pràctica asseguda, pots contar fins a cent si fa falta! També el que pots fer és canviar de postura. I recordar que els pensaments obsessius són part del capoll. Tenir paciència i saber que la pràctica no és una fórmula màgica.

I es pot canviar una emoció per una altra? Jo crec que no. Hem d’anar de cara amb cada emoció, hem de deixar sentir l’emoció autèntica, ja que sinó surt ara, sortirà en un altre moment.

L’essència de la nostra ment és claredat, tranquilitat i alegria. Sentir les emocions ens fa ser valents.

A jo em va molt bé escriure. Quan tenc una emoció ho escric, hi arrib a un punt que sé d’on ve i després em dic de tot! Menys al darrer que has dit està bé. Està bé la part on no et centres amb l’emoció i li dónes lleugeresa.

Meditació




Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

5e dia 4/11/15

Comencem amb una meditació, mentre recordem la postura.


Donem tanta importància a la postura perquè d’ella podem saber com està la ment, tenir ment i cos unificat és molt important per la pràctica i també pel dia a dia. La posició del cos condiciona la ment, és a dir, que podem modificar l’estat d’ànim reajustant la nostra postura corporal. La postura ens indica el nostre estat d’energia, i com la modifiquem a la postura? Aquí l’important és tenir consciència de com es troba el cos, posar-li atenció al cos des de dins. D’aquesta manera podem dir que dur atenció a la postura durant la meditació és fàcil, el que hem de fer és observar des de dins, la meditació necessita la perspectiva d’observació correcta per poder dirigir l’atenció.
El dia a dia és molt important, dur la pràctica a cada moment és la finalitat de la pràctica. Açò es fa observant quan estem distrets, i adonar-nos que en aquell moment actuam des del capoll, des de l’embolcall que ens anem teixint d'ençà que som petits. Ara que hi posem l’atenció el que feim és obrir el capoll i tornar a la pràctica d'estar presents.
Veure que tenim aquest capoll és el que ens fa humans, i així ens relacionem amb tot i tothom sense diferenciar res de nosaltres, perquè ens adonem que tot sense aquest embolcall és el mateix. La pràctica de la meditació ens permet anar desfent aquest capoll sense fer-nos mal, sense fer una lluita entre el capoll i un mateix, no el veim com a enemic.
La pràctica d'estar presents, és per exemple, ser conscient quan estem caminant pel carrer que estem allà i no pensant en què farem quan arribem al destí.

Meditació

Ara per veure que no som gaire diferents podríem fer una ronda on cada u expliqui els inconvenients o experiències que té en fer la pràctica.


Quan estic sola m'adon que em moc sense voler i em faig conscient de tornar a la respiració, em va molt bé. I el que també em va bé, és la integració dels sons que abans sentia que em molestaven. La posició de les mans pot variar, si som conscients. El que és més important, és que la meditació ens toqui el cor.


No trob el moment per meditar. Si posem atenció, veim que realment en tenim de temps, encara que siguin 5 min. Però la ment va molt ràpid, i quan estàs fent una activitat ja estàs planificant la següent. He trobat que el matí és el que em va millor, així és com… Feina feta! Realment veig que tens temps!
Si ho he entès bé… Quan érem petits quedàvem mirant sense mirar res en concret, i ara meditem, i entenc que per solucionar les coses no s’ha de rumiar, però és molt difícil. Precisament és açò, solucionar sense pensar, relaxar-nos i intuïtivament resoldre el problema. Jo de petit estaia als núvols, imaginant, però la meditació és trobar el silenci. Ara ens evadim del silenci.
Solucionar els problemes d’aquesta manera ens permet tocar la nostra bondat, i tocar-la fa que puguem veure i sentir la bellesa de tot i de l’altre.


Trobes que abans d’açò s'ha de fer uns previs, pensar o descobrir alguna cosa abans. No, perquè açò és conceptualitzar, i és fer just al revés. No pots plantejar el concepte abans d’arribar al nucli, perquè així estàs cosint més capoll. Idò així quina definició li dónes a la ment? Hi ha dues ments, la que dialoga que té relació amb l’ego, i una ment més profunda, que ens dóna la capacitat de veure l’altre. La segona és la que ens ajuda i la primera és la que ens distreu. Però hem de mirar les causes. Sí, però no conceptualitzant. Anant cap al ser.


La meva ment està contant fins a 35… Però el meu cos està inquiet. Idò deixa que el cos també es mogui. Nosaltres posam la meditació i deixam que a poc a poc les coses es posin en el seu lloc.


Recordau: durant el dia dur consciència en el moment, i anar tocant i amollant les emocions o pensaments que ens sorgeixen, així ens anem familiaritzant.

Meditació




Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

4t dia 28/10/15

Comencem amb una meditació, mentre repassem la postura, l’atenció.

Meditació

L’atenció és el punt més important de la meditació, a què posem atenció?
- Postura
- Sentir: el que hi ha, el fred, la calor. Sentim el contacte amb la terra mitjançant la postura. Sentim renous. En el moment que ens despistem d’aquest sentir és un indici que hem perdut l’atenció, i tornem a la respiració.
- Vida: a través de la respiració ens sentim vius i la respiració fa de contrapès als pensaments, d’aquesta manera tenim l’experiència d’estar vius i així podem apreciar el que som.
- Ment: estem atents a la ment que observa la ment, perquè realment quan meditem ens adonem que hi ha una ment que ens permet observar els pensaments, així podem dir que hi ha una ment observadora a la qual és a la que prestem atenció. Som el cor que observa; el cor que dialoga, segueix els pensaments i sentiments, ens fa distreure, l’atenció desapareix i ens oblidem que estaiem meditant.
- Esforç: és bàsic sentir que hi posem un esforç, però aquest esforç no és un càstig ni obligació, l’esforç és generat per la nostra motivació.

La motivació no és un concepte per escriure un llibre, sinó per sentir què fem aquí, i l’esforç apareix en qualsevol moment del dia, a casa, al carrer… L’esforç també va unit als impediments (explicat el dia anterior) i en el cas que apareguin la clau està amb la motivació.

Meditació

La meditació ens porta a la no evasió, estem rodejats d’evasions, i no és que siguin dolentes, sinó que hem de ser conscients que ens estem evadint i d’aquesta manera no hi ha evasions perquè hi prestem atenció.
Durant la meditació ens poden sorgir emocions, les quals a vegades ens impedeixen arribar a la cadira de meditar, perquè ens atabalem, però hem d’entendre que aquell moment seria el millor per meditar! Quan meditant ens sorgeixen emocions les sentim, però no els donem força ni els seguim, si ho féssim, entraríem dins un remolí de pensaments. La forma de tractar aquestes emocions és sentint-les, tocant-les i les amollem, sense jutjar. Les emocions no són nostres i la meditació ens dóna l’experiència de l’espai que hi ha entre l’emoció i nosaltres.

Per què dius que l’emoció no són nosaltres?
Les emocions són ego, si ho veus així, pots sentir l’espai. Perquè la ment és nostra i els pensaments també, però no ens identifiquem amb ells

Meditació

Aspectes que durant la vida volem evitar o tapar, poden sorgir durant la meditació, i ho fem com hem explicat: les sentim, tenim l’experiència i ho deixem anar sense jutjar, tornant a la respiració. Si ens sentim empipats, per exemple, tornar a la respiració ens calma la ment i l’empipament va perdent força, perquè realment no existeix.

Per jo és el més difícil… Quan hem après que tot s’ha de lluitar, que si alguna cosa no ens agrada, hem de lluitar contra ella per fer que ens agradi i ara sentir que “només” ens hem de relaxar. Ho trobo molt complicat.
Hem de canviar patrons, i deixar les coses tal com estan, perquè realment no estan tan malament. D’aquesta manera ho podem acceptar i viure amb presència.
Meditar és justament açò, sembla una bestiesa… Però ens fa observar la relativitat de l’assumpte, d’aquesta manera calmem la ment i així es desfà l’emoció.
Si cerquem l’origen de l’emoció de l’enfado, no trobem res més que un contratemps, una cosa que no comptàvem, però si agafem l’emoció i pensem: això és molt important! Tenim un problema, hem deixat que l’emoció agafi força i creixi com una bolla de neu.
La vida és acceptar i veure, apreciar-nos i apreciar tot el que ens envolta.

Meditació

Repàs de l’altre dia. Tenim els impediments que són:
Vessa: és un impediment dels primers que experimentem, i el seu antídot és la motivació i l’esforç, i l’esforç no és només per a nosaltres sinó pel benefici de tot el món.
Oblid: podem oblidar-nos de meditar o oblidar-nos de la tècnica mentre meditem. I no passa res si ens trobem a mitja meditació pensant en qualsevol cosa, perquè a vegades podem veure una persona que medita però realment està pensant en la llista de la compra!, ja sabem que hem de fer, tornar a la respiració. A vegades tenim la ment exagerada, a dintre d’un remolí de pensaments, ho veiem i tornem a la respiració. El descuid de meditar, també ens condueix a l'impediment d'oblidar, hem de crear l’hàbit i familiaritzar-nos amb la pràctica.
L’avorriment: els impediments no hi són per dur una lluita contra ells, formen part de la pràctica, i per això es diu pràctica, perquè si no fes falta practicar la tècnica ja no seria una tècnica, seria una manera de fer.

I un punt molt important! No agafar-nos la tècnica ni a nosaltres mateixos amb molta serietat, la meditació vol sentit de l’humor. Per tornar a la respiració no pensem: "Un altre cop… Uf! Sóc un cas!" Així ens diem a nosaltres mateixos que som beneits; i anem a tot el contrari, a sentir-nos dignes de poder-nos equivocar i aprendre.
Son: la tècnica per despistar-la és respirar més profund i/o aixecar la vista per tenir una visió més perifèrica. A vegades va unida a l’avorriment el qual ens pot despertar la intel·ligència.

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz

3r dia 21/10/15

Encetem el dia explicant la nova proposta per facilitar dubtes, i poder avançar cada u amb la seva pràctica. Qui vulgui pot demanar hora pel dijous capvespre, en principi, i de no poder ser el dijous, amb temps es pot acordar un altre dia.

Repàs

Postura:
Esquena recte millor sense estalonar-se en el banc, amb la barbeta lleugerament cap a dins. Mirada caiguda sense rigidesa.
Respiració:
Li donem atenció a la respiració, observem com l’aire entre i surt, sense jutjar per on passa ni si és profunda o superficial.
Pensaments:
Ara observem els pensaments com passen, com apareixen en el cel blau (la ment) com a núvols (pensaments) i desapareixen mentre tornem a la respiració.

Impediments el fer la pràctica:

Vessa: Ens fa sentir un estat d’ànim dens, i el seu antídot és la motivació. La motivació és la llavor i la pràctica és una manera de regar-la, per això és tan important la pràctica a casa. Encara que siguin 10 min, 5 min o 3 min cada dia, fer les meditacions aquí (Sta. Clara) està molt bé però només és una hora setmanal, hem de dur la pràctica a casa, amb constància. La motivació és la clau per qualsevol impediment.

Si durant una pràctica el cap es descontrola molt, és millor seguir la pràctica o aixecar-te?
El temps és millor respectar-lo, el temps que t’hagis proposat millor que el facis. I no hi ha meditacions dolentes ni bones, totes són pràctica.

Son: és un impediment, i es considera falta d’atenció.
Els pensaments diaris també formen part de la meditació. Per exemple quan anem conduint i ens enfadem amb el pilot de l’altre cotxe, i prestem atenció, som conscients de l'emoció i la deixem anar, no quedem reivindicant el nostre caràcter.

Quina és la manera òptima de respirar durant la pràctica?
És la respiració normal, és a dir, si hem corregut i ens asseiem la respiració serà ràpida, si estem tranquils, serà més lenta. Hem de deixar que la respiració sigui com és. Entre l’exhalació i la inspiració hi ha un espai de temps on podem adonar-nos que hi ha una dissolució amb l’univers. Nosaltres som la respiració, i com a nosaltres mateixos no hi ha res a canviar.

Meditació

La motivació ens condueix a la pau interior. Ens permet tornar el fillet que vam ser, abans de crear el capoll, el qual ens l’hem creat per protegir-nos del que creiem que ens agredeix.
És important saber perquè meditem, quina és l’essència del que ens porta a aquesta pràctica, que és trobar-nos amb el que som. I no oblidar que no és una pràctica en benefici individual, sinó que ens permet obrir-nos, per obrir el capoll i acceptar tot el que ens arriba, sense jutjar, sense agafar ni deixar. Recordar que si nosaltres estem bé els altres també hi estaran.

Quan xerres del que som mentre estem en silenci i veiem una imatge.
No donar-li voltes, hi ha religions que tenen imatges, la veiem i no la jutgem.
No, vull dir una imatge pròpia de la nostra personalitat.
És un pensament, encara que és una imatge que pot donar una informació, però no l’hem de jutjar, sinó acceptar i tornar al silenci.
En qualsevol creixement espiritual, necessitem una base de silenci.
Sobre el temps a la meditació, està bé si t’has proposat un temps però t’hi trobes bé seguir una estona més?
Més que la quantitat de temps és la regularitat, posar-s’hi cada dia. I també ho hem de fer al revés, encara que ens sentim incòmodes hem de continuar amb el temps fixat. Però el temps a poc a poc a mesura que ens sentim amb ganes pot anar augmentant.

Oblidar: Ens asseiem i ens oblidem de com ho hem de fer, pot passar un temps i no hem fet la pràctica, ens hem despistat. No hem recordat donar-li atenció a la respiració i que els pensaments passen.

Quin és el moment idoni per meditar?
El millor moment és el que pots fer-ho! Però diuen que és abans de la sortida del sol…

Avorriment: És una actitud, també és un pensament. I pot aparèixer en qualsevol moment de la pràctica.

Meditació

Sigui com sigui és natural tenir impediments.

I un altre impediment potser el pensament: jo ja no ho necessito.
Això és per al qui no ha meditat mai.

Bibliografia recomenada:

Pema Chodron: Como meditar. Ed.Sirio    Los lugares que te asustan.  Ed.Omiro

Chögyam Trungpa: Meditación en acción. Ed. Kairos    Shambala Ed.Kairos

Sakyong Mipham: Convertir tu mente en nuestra aliada. Ed. Desclee de Brouwer

                                  Gobierna tu vida. Ed. Oniro

Thich Nhat Hanh: Hacia la paz interior. Ed. De bolsillo   Volviendo a casa. Ed.Oniro

Jou Kabat-zinn: Mindfulness para principiantes. Ed.Kairos

Eckhardt Tolle: El poder del ahora. Ed.Gaia

Jack Kornfield: Meditación para principiantes. Ed.Kairos

Professor: José Bravo

Resum: Blanca Muñoz